LA GALERIA
Aula d'escriptura
Un membre dels Montfort va deixar escrit: “Les lletres són les imatges de les paraules, tal com aquestes ho són dels pensaments”
No m'amoïna gaire que els educadors finlandesos hagin suprimit els exercicis de cal·ligrafia. Si lligar i lligar lletres potencia l'activitat neurològica dels nens, bé que ho deuen fer també els exercicis mnemotècnics de l'aprenentatge de la mecanografia, oi? I si ens ho mirem pel cantó esteticista, a veure, parlem-ne... Crec que va ser un membre dels Montfort (cèlebre família valenciana de cal·lígrafs i impressors) qui va deixar escrit: “Les lletres són les imatges de les paraules, tal com aquestes ho són dels pensaments.” És una equació suggeridora, sí, però que no ens dóna cap relació de causa i efecte: tant pot ser que una bella lletra acabi embellint una paraula com que aquesta, ja bella en el seu significat, acabi demanant un traç en consonància. A mi, el que debò em sabria greu és que desapareguessin els cal·lígrafs, no pas la cal·ligrafia, que ens quedéssim sense gent que busca el plaer estètic més que no pas perdre una activitat gregària que té la funcionalitat com a raó de ser. I això mateix, per què no hauríem de pensar-ho de l'escriptura? Qui té una idea bonica sempre acabarà sentint la necessitat de trobar el logos més vistós. Deixem, doncs, que els nens aprenguin a còpia de lletra de pal l'art de guanyar-se la vida. Ja lligaran traços i pensaments merament recreatius quan siguin grans. Servidor, que ja és gran, ha tingut la sort d'assistir a un curs d'escriptura creativa a La Mercè de Girona. Els asseguro que l'experiència ha estat d'un gran confort civil. Quinze ciutadans a l'entorn d'una taula llegint-se els escrits només per gust estètic. Quinze esperits tranquils fent prosa sense objectius prosaics. Quinze fugitius del pensament de pal descansant dues hores còmodament escarxofats en el lèxic de tapisseria bona de Lluís Muntada, un professor que no aixeca mai la veu perquè les paraules, les expressions i les idees ja se li envolen soles. Potser sí que l'art de la paraula sobreviu precàriament, però en temps de mots truncats i de frases desossades als mòbils, ja sobreviuran els escriptors si no ho fa l'escriptura! Com el pescador que de tant en tant té la sort de pujar un bon penegal, sempre hi haurà lletracurats que saltaran per un peu cada vegada que pesquin una frase ben lligada. (Nota: el mot lletracurat l'ha infantat un alumne del curs. I doncs, no els ho deia?)
