Opinió

‘Horror vacui'

I Pablo Iglesias? Només provoca una cosa: ‘horror vacui', un gran forat negre que engolirà allò que no s'adscrigui als seus dictats, incloent-hi la premsa

Des de fa vuit dies que tenim un cert esve­ra­ment polític. El secre­tari gene­ral de Pode­mos (en cas­tellà, perquè molts dels seus caps d'ala han fet osten­tació d'un patri­o­tisme espa­nyol que recorda Ciu­ta­dans, UPyD o altres neo­ler­rou­xis­tes rabi­o­sos), Pablo Igle­sias, va venir a Bar­ce­lona i va dei­xar apa­rent­ment esta­bor­ni­des dre­tes, esquer­res, cata­la­nis­tes i espa­nyo­lis­tes de manera igual.

Tanta por fan 3.000 per­so­nes a dins del pavelló de la Vall d'Hebron i 1.000 més que no hi van poder acce­dir? (Dades publi­ca­des en aquest diari). Però si el PP i Ciu­ta­dans en reu­nei­xen més el dia 12 d'octu­bre a la plaça de Cata­lu­nya! Mal­grat tot, el naci­o­na­lisme espa­nyol tra­di­ci­o­nal estava asto­rat.

De la mateixa manera, a molts inde­pen­den­tis­tes no els tocava la camisa a l'esquena. N'hi havia que ja s'esquinçaven les ves­ti­du­res dient que el procés sobi­ra­nista s'havia aca­bat, coin­ci­dint curi­o­sa­ment amb el PP i, fins i tot, amb els pro ter­cera via, que mal­grat el ridícul que fan, encara piu­len. Després de tres onzes de setem­bre mul­ti­tu­di­na­ris i de l'èxit del 9-N, arriba aquell noi de la camisa blanca arre­man­gada, i com si no haguéssim fet res.

On som ara mateix? A les enques­tes mal fetes que pro­nos­ti­quen una gran revo­lució política? O a les 4.000 per­so­nes reu­ni­des fa una set­mana? Molta gent, però com­pa­ra­ble a què? Quan les enques­tes eren favo­ra­bles a l'inde­pen­den­tisme, els grans ana­lis­tes pun­tu­a­lit­za­ven que no n'hem de fer gaire cabal perquè a l'hora d'anar a posar la pape­reta, el votant sol ser con­ser­va­dor, i tindríem sor­pre­ses en el resul­tat. En canvi, quan diuen que Pode­mos gua­nyarà, no fan aquesta anàlisi. Per què? Per cert, el dar­rer CEO va ser fet tot ell sen­cer amb tru­ca­des a 1.100 telèfons fixos. Tots els experts en enques­tes afir­men que avui dia un son­deig fet així ja no té cap vali­desa estadística. Tan­ma­teix, tot­hom l'ha donat per bo.

Pablo Igle­sias tot el que té d'intel·ligent i astut ho té de fred i cal­cu­la­dor. O algú es pensa que els seus ges­tos i la roba que duu són d'home sen­zill de car­rer? És clar que gua­nyarà, un dia o altre... Fa el mateix dis­curs de Ber­lus­coni: “No hem vin­gut a can­viar res, ni a pro­me­tre res, només a rege­ne­rar el país.” Si algú es vol pren­dre la molèstia de com­pa­rar els dis­cur­sos de la pri­mera època de Ber­lus­coni i els del senyor Igle­sias hi tro­barà uns paral·lelis­mes sor­pre­nents. És un gran sofista, tal com els pinta Plató. Sens dubte, és un bon polític i un oportú maqui­lla­dor de la veri­tat: parla de pressa, amb aplom, cita tex­tos i estu­dis que ningú no com­prova i sap donar al poble allò que aquest vol sen­tir ara mateix.

Qui hi ha actu­al­ment dar­rere Pablo Igle­sias? Només el poble? En els dar­rers temps algú li ha tem­pe­rat la impaciència i el caràcter, tot i que es troba incòmode quan li fan pre­gun­tes a les quals no té res­posta. Davant de tota la putre­facció impe­rant és molt fàcil auto­e­ri­gir-se en cab­dill dels febles i aban­do­nats. Ningú no farà l'esforç d'obser­var les seves pri­me­res apa­ri­ci­ons i com­pa­rar-les amb les dar­re­res? No només ha can­viat el fons, també la forma. Podem posar la mà al foc que no hi ha res pre­fa­bri­cat? Qui es creu encara que les revo­lu­ci­ons les fa el poble?

Els líders del PP només pro­vo­quen pànic amb les seves for­mes anti­de­mocràtiques. Els del PSOE comen­cen a fer llàstima, que és molt pit­jor que la por que tor­nin a manar. Rosa Díez i els seus sequaços són una paròdia de par­tits “anys trenta” de trist record. I Pablo Igle­sias? Només pro­voca una cosa: hor­ror vacui, un gran forat negre que engo­lirà tot allò que no s'ads­cri­gui als seus dic­tats, inclo­ent-hi la premsa. Històrica­ment ja n'hem tin­gut exem­ples, no cal repas­sar-los.

Per què hem d'aguan­tar això els cata­lans? Doncs perquè con­ti­nuem sent dins d'Espa­nya i cada dos per tres hem de patir el cre­ti­nisme ara d'una banda, ara de l'altra... I el que és més greu: hi ha un bon gra­pat de cata­lans que encara hi baden.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia