Opinió

LA GALERIA

Can Finet

El 1865, la casa ja era un hostal amb l'afegitó que sempre
ha sigut la mateixa família que
ha portat
el negoci

S'ha de dir, perquè és excepcional: aquest any en fa 150 que la Fonda Finet, de Sant Feliu de Pallerols, apareix documentada com a fonda en un inventari lligat amb una herència. El 1865 és l'any del final de la guerra de Secessió dels Estats Units, l'any de la mort d'Abraham Lincoln i del pronunciament del general Prim contra el règim d'Isabel II. Aquest document notarial vol dir que, abans del 1865, la casa ja era un hostal o fonda, i amb l'afegitó que sempre ha sigut la mateixa família que ha portat el
negoci. Ara som a la cinquena generació de la nissaga, i ja hi ha preparada la sisena.

Actualment, al davant del restaurant hi ha l'Antoni i la seva esposa Teresa, però, és clar, la cosa arrenca de lluny. La rebesàvia Magdalena, cada dia, acabat el servei de menjador, agafava tots els atuells usats i els anava a rentar al Rec. El Rec era una mena de safareig llarg amb aigua desviada de la riera, a poc més de cent metres de la fonda, i la gent del poble veia cada dia la Magdalena rentar a consciència olles, cassoles, plats i coberts. Era una dona que sempre anava molt ben vestida, elegant i senyorívola, de manera que, de tan fina i neta com era, al poble li deien la Fineta, d'aquí ve el sobrenom de la fonda.

El pare de l'Antoni, en Josep, tenia vuit anys que ja anava a l'estació del tren a esperar clients per portar-los les maletes. Quan complí els onze, començà a la cuina i no la va deixar fins a la jubilació, fa pocs anys. És en Josep qui explica que el seu avi (que de veritat va anar a Cuba, a la guerra), amb un parell de matxos, anava a buscar el vi al Vellonc, una parada de tartanes a tocar de Rupit. Anar amb matxos a buscar vi avui no ho podríem entendre; ens semblaria tan surrealista com el que feia el seu pare: s'aixecava a les sis del matí, ho escombrava i fregava tot, després pelava patates, preparava el dinar i a les vuit ja era a la muntanya de la Salut a fer llenya; tenien una cuina econòmica i no van haver de comprar mai ni una estella. Quan havia arribat de llenya, es canviava i atenia els clients de dinar. A la tarda se n'anava a l'hort i no tornava fins al vespre. Tampoc van comprar mai fesols, ni patates ni verdures. I amb les restes de tot plegat, engreixaven cinc porcs cada any. Autèntica història viva d'una casa amb més d'un segle i mig a l'esquena, on segueixen acollint i atenent clients i amics, com sempre. Des de sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia