La columna
Decidir que sí
Si el que es vol és un estat propi cal començar a fer feina entre els indecisos sense dissimular-ho
Dues qüestions han tornat a posar el tema damunt de la taula. La, diguem, relliscada d'Alfred Bosch dissabte tornant a parlar de la llista única i l'article que publicava aquest diari abans-d'ahir Eduardo Reyes, el president de Súmate. Crec que Bosch va dir el que pensava, i com que jo penso el mateix, que la llista única hauria funcionat i que es va descartar per motius partidistes, doncs em vaig alegrar del debat reobert. Ell mateix, però, va trigar poques hores a dir que no, que el debat estava tancat i que li sabia greu haver-lo reobert. Qüestions de partit a poques setmanes de les eleccions municipals, és clar. Segueixo pensant que és una llàstima perquè si l'objectiu és la independència, els partits que hi apostin haurien de superar reticències lògiques per anar a l'una. Dilluns ho van fer amb el full de ruta. I en aquest sentit insisteixo a dir que el paper de l'ANC ha estat cabdal perquè ha sabut treballar per l'objectiu únic i prioritari al marge de les discrepàncies entre els seus membres, molts d'ells militants de partits i molts altres que no. Per això la unitat és fonamental en allò bàsic i per això hem de deixar passar les municipals, demanant, això sí, que els partits sobiranistes sumin i sumin molt, tant abans com després de les votacions, perquè tot es llegirà en clau de primera volta del 27-S. I per això cal demanar també a l'ANC que continuï la feina que fa i triï amb normalitat els substituts de l'actual direcció i, en especial, la cara visible que ha de substituir Carme Forcadell. Perquè una vegada constituïts els ajuntaments ve la feina de debò, la consulta que no pot fallar, la que s'ha de guanyar, en escons i en vots, aquella per la qual els partits han de treballar en benefici propi però sense oblidar l'objectiu comú, el que ens ha de portar a la independència. Per això és tan oportuna la reflexió d'Eduardo Reyes quan demana un pacte nacional per la independència, trobant superat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Si el que volen és un estat propi, cal començar a fer feina entre els indecisos sense dissimular que el que es vol no és només poder decidir, sinó poder decidir que sí.
