Opinió

EL PERFIL. Palau-saverdera. Cap de llista de Congergència i Unió per desena vegada

Narcís Deusedas

L'aconseguidor

Narcís Deu­se­das, l'home que es defi­neix com un polític mode­rat i dia­lo­gant, és una per­sona que ha hagut de fer front a cons­tants acu­sa­ci­ons per pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats i a denúncies dels seus detrac­tors i de tots els grups que han pas­sat per l'opo­sició a l'Ajun­ta­ment de Palau-saver­dera, muni­cipi del qual ell ha estat alcalde els dar­rers 36 anys, i on ha reva­li­dat l'alcal­dia elecció rere elecció, amb la qual cosa s'ha con­ver­tit en un dels alcal­des més vete­rans de Cata­lu­nya. A aquest mèrit, molt pro­ba­ble­ment s'hi hau­ria d'afe­gir el de ser l'alcalde més incom­bus­ti­ble de la història de la democràcia en aquest país. Mal­grat els plets i els greus con­flic­tes que ha man­tin­gut al llarg de més de tres dècades, no s'ha cre­mat.

La seva obsessió com a alcalde ha estat la de con­ver­tir un poble mera­ment agrícola i rama­der en un muni­cipi turístic, amb urba­nit­za­ci­ons polèmiques i irre­gu­la­ri­tats urbanísti­ques, com ara la del Sun Village, una pro­moció de 42 apar­ta­ments que han aca­bat al Tri­bu­nal Suprem, amb sentència ferma i una ordre d'ender­ro­ca­ment que no ha com­plert i que tam­poc pensa com­plir. Ha mogut cel i terra, i fins i tot ha modi­fi­cat el pla gene­ral per evi­tar la sentència. Pos­si­ble­ment també ho acon­se­gueixi.

Els seus trenta-sis anys de man­dat han estat envol­tats de con­trovèrsies cons­tants, amb entra­des i sor­ti­des dels jut­jats i encre­ua­ments de denúncies. Però tot ple­gat no té cap importància. És el món que s'ha con­fa­bu­lat con­tra ell. Deu­se­das es vanta que mai ningú podrà demos­trar que ell hagi comès cap irre­gu­la­ri­tat en l'exer­cici del seu càrrec. Ho afir­mava amb con­tundència el 1999: “M'han por­tat al jut­jat dotze vega­des i sem­pre he gua­nyat.” D'ales­ho­res ençà ha hagut de pas­sar unes quan­tes vega­des més per les sales de vis­tes.

Des dels pri­mers anys en què va entrar en política ha acon­se­guit tot el que s'ha pro­po­sat. De l'etapa que va ser “con­se­jero del Movi­mi­ento” i pre­si­dent de la Cam­bra Agrària, no en tenim dades. També va ser pre­si­dent de la Coo­pe­ra­tiva de Palau-saver­dera des del 1977 fins al 1983, on va com­bi­nar la tasca a la coo­pe­ra­tiva amb l'alcal­dia, no sense greus con­flic­tes i tumul­tu­o­ses reu­ni­ons de l'enti­tat, que també van aca­bar al jut­jat. La Coo­pe­ra­tiva de Palau va aca­bar des­a­pa­rei­xent i és una de les poques de la zona que no es van fusi­o­nar.

Deu­se­das, sem­pre sor­tia a la foto en tots els actes de par­tit al cos­tat dels màxims res­pon­sa­bles de CiU, i va ser dipu­tat pro­vin­cial. Amb una habi­li­tat i astúcia que es d'admi­rar, i en oca­si­ons amb autèntica paciència de Job; tard o d'hora, d'un lloc o altre, sem­pre acon­se­guia que caigués la sub­venció.

Va acon­se­guir cons­truir una espec­ta­cu­lar pis­cina muni­ci­pal quan gai­rebé ningú en tenia. I si és per acon­se­guir, sem­pre s'ha dit que en les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals, a Palau-saver­dera, fins i tot hi van votar els morts. En l'ante­rior man­dat va acon­se­guir ani­qui­lar l'opo­sició, no es va pre­sen­tar cap altra llista. Els plens muni­ci­pals van arri­bar a ser un ring de boxa, en els quals, si no gua­nyava per KO, ho feia per punts, tot allar­gant les ses­si­ons fins a sis hores. N'ha vis­cut de tots colors i no tots els alcal­des poden dir que en més d'una ocasió, la pare­lla de la Guàrdia Civil havia d'acu­dir a les ses­si­ons muni­ci­pals.

Deu­se­das és un home de vida, de mane­res molt cor­rec­tes, quan et fa una encai­xada notes la seva mà mol­suda, un som­riure sor­ne­guer i una mirada en què, sense dir-ho, et llança el seu mis­satge “Noi, tu a mi no em fotràs pas.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.