Informats

En tot aquest afer dels informes del govern s'ha utilitzat una tècnica coneguda com a embolica que fa fort. S'agafa una part pel tot, se l'eleva a categoria i es dispara a discreció. Segons l'auditoria encarregada pel govern mateix sobre els informes només un percentatge menor estan qualificats com de «dubtosa utilitat». Un eufemisme per definir la inutilitat dels papers en qüestió. Però a partir d'aquesta circumstància es posa en dubte la legitimitat del govern català d'encarregar informes i estudis. Com si el govern espanyol, el francès o el suís no ho fessin. De fet, molts són estudis tècnics d'obligat encàrrec per a determinats projectes. I no es pensin que faig aquesta consideració en clau d'eximent, perquè em sembla un malbaratament del tot inacceptable encarregar estudis que la mateixa Generalitat admet que eren prescindibles o realitzables amb personal propi. Per la qual cosa l'única explicació que li trobo és la necessitat de donar feina a alguns amics dels partits del govern. El president Montilla es va comprometre ahir en sessió solemne parlamentària a tenir-hi més cura. Doncs que s'hi posin. Perquè el problema de tot plegat no és només el malbaratament pecuniari dels recursos públics. Sinó el malbaratament de la confiança. El problema de tot plegat rau en què pocs responsables polítics tenen interioritzat de debò que són ells els que estan al servei del ciutadà i no a l'inrevés i que tenen la feixuga responsabilitat de gestionar amb total eficiència, i per suposat honestedat, els diners que no són propis. I això va molt més enllà dels informes. Requereix un canvi d'actitud, no només dels dirigents sinó sobretot dels molts subalterns instal·lats a l'administració, que apropi els polítics a la ciutadania, i no només als militants, més enllà dels períodes de campanya electoral.