Opinió

LA GALERIA

Jordi Sànchez a Farners

Ara ja la tenim armada amb les llistes unitàries, que en efecte, ho acabaran sent: un català per llista i la culpa, dels altres

Tot és degut, diuen, a les forces gravitacionals exercides pel Sol i per la Lluna, que frenen adesiara la Terra i li provoquen un cert ralentí. Els rellotges atòmics que mesuren el temps des del 1967 s'han demostrat incapaços d'anar al pas del planeta i ahir l'IERS (Servei Internacional de Rotació de la Terra), amb l'observatori a París, va haver de prendre mesures dràstiques: entre les 1.59 h i les 2 h de la matinada, el minut va durar ni més ni menys que 61 inacabables segons... Tot, tot, tot s'ha maquinat sense consultar els catalans, que no parem de repetir que “tenim pressa”. Jordi Sànchez, president de l'ANC, ja en devia estar informat i per això va advertir-ho en la sessió plenària que l'entitat va fer dilluns a Santa Coloma de Farners: correm massa, va suggerir, hi ha països que potser no acaben de veure clar això de la nostra independència, però que entenen perfectament la majoritària reclamació del dret a decidir democràticament (per cert: va posar l'exemple de França, país on hi ha l'observatori que els deia. Què, ho pesquen? –On va ajouter une seconde...). Potser el problema de la independència catalana és també aquest: les forces gravitacionals. Uns estiren per aquí, els altres estiren per allà, i l'estaca què cony ha de tombar! Mentre a Madrid, quan veuen el cel encapotat, tothom aguanta les bigues –vegeu com coincideixen en el tema de la sobirania nacional Podemos, PP, C's i PSOE–, aquí correm a dispersar-nos i perdem un temps preciós. Ara ja la tenim armada amb les llistes unitàries, que en efecte, ho acabaran sent: un català per llista i la culpa, dels altres. A sobre, cada partit voldrà mostrar paquet gestor amb un programa electoral més llarg que el Tirant lo Blanc, en comptes de reduir-lo tant com es pugui a una proposta bàsica de declaració d'independència per tal de focalitzar els debats. Però Sànchez va deixar anar un tercer lament més colpidor encara: on eren els joves el 9-N? El columnista va mirar l'auditori i va constatar que sí, que era ple de gent gran. I va pensar que potser per això hi ha tanta pressa. El jovent, tan saltironejant ell amb la samarreta de batalla i l'estelada, encara no ha llegit Horaci: “En l'espai d'una hora, ve o la ràpida mort o la victòria joiosa.” Gràcies, IERS, a veure si amb aquest segon de més maduren una mica...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia