Opinió

LA GALERIA

Un exorcista a cada platja

Podrien estar nedant, conversant, llegint o badant però senten la necessitat de jugar amb la maleïda piloteta

Mantinc viu en el record un comentari sobre els banys de mar que em va fer un amic caçador, amant dels gorgs del Ter i dels saltants d'aigua del Freser. –“Doncs no ho sé, tu, perquè el cas és que has d'aparcar molt lluny, i quan arribes a la platja, t'hi escaldes els peus, la sorra no te la treus de sobre, et rosteixes de valent i quan vas a remullar-te, cony... l'aigua és salada!” Bé, passats trenta-cinc anys d'aquella conversa, he de dir que un dia a la Costa Brava avui ja no el valoraria amb esperit tan positiu. I és que ell deixava la marina abans de fer-se fosc, que és quan surten a picar els de les havaneres. Em pregunto com s'hagués defensat d'una guitarra que t'estaborneix rellepant acords i d'unes lletres que et deixen més baldat que el dengue. Bé, sí, hi ha el rifle d'anar al senglar, però i què? Se'n trauria un de sobre i li'n vindrien tres més... Faré una cosa: demà l'acompanyaré novament a la platja. És clar que no hauré d'esperar pas al vespre perquè es faci càrrec de com ha empitjorat la cosa. Aparcarem (pagant) i carregarem estris i cabassos. Caram, potser no es queixarà, dirà que no pesen gaire. A més, la sorra ja no li escaldarà els peus perquè s'ha resignat a dur les sandàlies de tires. Sí, home –em dirà–, és clar que l'aigua continua sent salada, però el nivell de natació ara és molt superior i ja no vaig a glop per braçada. Espera't, jo que pensaré... Ja estendràs la tovallola per jaure i escoltar el vaivé de les onades. Ja m'ho imagino. Què, bé, relaxat? Doncs au, aquí les tens! Pic, pac, pic, pac, pic, pac... El parell de bèsties demoníaques que sempre saben a quina platja aniràs per plantar-se davant teu, a l'hora justa, amb les pales i la piloteta... Si us plau, algú li podria dir quina llei universal fa que dues criatures adultes, no necessàriament afectades pel trastorn obsessiu-compulsiu, dos cristians que podrien estar nedant, conversant, llegint, badant o fent-se el boca a boca, sentin la necessitat de situar-se a trenc d'onada i començar, dali que dali, amb la maleïda piloteta? El meu amic anirà a dir-los que parin. Error fatal: els malignes deixaran les pales, aniran a buscar la guitarra i, sense esperar el capvespre, me'l rostiran amb el Barquito de nácar. No sap que són els mateixos diables i que no tenen pietat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.