El circuit del diner

El cas Watergate ha deixat empremta en múltiples generacions de periodistes i, per què no dir-ho, els ha impregnat d'alguns mites periodístics forjats a recer de la influència cinematogràfica. Dos d'ells són: la famosa «gola profunda» i aquella idea que en una investigació periodística de tall corruptiu cal seguir la pista del diner. En el cas Millet, les «goles profundes», cadascú té les que té, estan fent hores extres. I inexorablement s'aniran publicant les informacions més insospitades. Algunes que d'entrada semblen menors s'acabaran transformant en escàndol a mesura que s'investigui. I altres que d'entrada són tot un escàndol és possible que no s'arribin a publicar mai perquè la investigació periodística, o la judicial, no tindran accés a les proves necessàries. Però cada cop resulta més important dibuixar el circuit del diner del Palau, més enllà del saqueig practicat per Fèlix Millet i els seus acòlits. Més aviat que no pas tard, les dimensions de l'afer obligaran a unir les peces del trencaclosques que van apareixent cada dia i a dibuixar el mapa de carreteres per les quals sembla que circulaven tants diners del Palau de la Música, en direccions tan injustificables. Només això ens donarà la perspectiva de la dimensió real d'aquest increïble cas Millet. Després, la pel·lícula de cine està garantida. Com al Watergate.