opinió

25 anys del Centre d'Història Contemporània

Fa 25 anys s'estava encara a les beceroles d'una autonomia reconquerida. S'anava institucionalitzant una política pròpia i faltaven infraestructures per a gairebé tot. També en el terreny de la cultura, s'havia de passar d'un tarannà resistencialista a un de més creatiu. Es disposava ja d'un govern propi que, si bé no ho havia de fer tot, podia generar propostes noves i ajudar les iniciatives sorgides de particulars o col·lectius (l'anomenada aleshores societat civil).

La història ha estat sempre un dels pilars legitimadors de la voluntat de ser. La nostra història –i encara més la contemporània– ens explicava un passat recent advers i ens reconduïa a un passat menys recent però també proper (de vegades idealitzat) on trobar exemples de viure amb autonomia i amb democràcia. És en aquest context que va néixer el Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Els objectius eren clars: ajudar a la recerca i al coneixement de la nostra realitat més propera, potenciar la publicació d'obres d'història contemporània, recuperar documentació en perill de desaparèixer, marcar unes línies prioritàries d'estudi i oferir una biblioteca especialitzada en catalanisme, república i guerra civil.

El centre, definit per aquests propòsits, fou posat a les mans de Josep Benet, persona que ja l'havia reivindicat des de finals dels anys seixanta. Ell, amb la seva marcada personalitat, s'hi va dedicar plenament, i el balanç fou i és notablement fecund. Josep Benet i els seus successors van fer possible que avui celebrem el quart de segle de la seva existència amb uns resultats engrescadors: més de mil historiadors de tota mena d'ideologia o tendència historiogràfica ajudats en la seva recerca, més de cinc-cents llibres editats amb el suport del centre, un gruix de documentació preservada, una biblioteca amb fons importants i unes línies d'investigació innovadores, entre les quals destaca el cost humà de la guerra civil a Catalunya.

Malgrat tot, una institució –ni que estigui dedicada a la història– no pot viure només del passat, sinó que ha d'estar justificada per les propostes de futur. En l'actualitat, doncs, tot recollint aquests objectius, que encara considerem vàlids, procurem mirar endavant cap al futur. Així, volem fer-nos presents amb veu pròpia avui i aquí organitzant jornades com les recents dedicades al centenari de la Setmana Tràgica o les properes dedicades als processos de sobirania a l'Europa del segle XX i XXI, o bé encetant una col·lecció de llibres per promoure estudis que podrien haver quedat marginats del mercat; però igualment volem fer-nos presents al món potenciant properament una web que ofereixi informació i documentació sobre Catalunya als estudiosos d'arreu. I també col·laborant amb el govern, assessorant i gestionant la seva política de commemoracions.

Tanmateix, les nostres ambicions de futur van més enllà. Per no caure en falses i fàcils promeses, n'apuntaré només algunes breument: acabar l'estudi del cost humà esmentat, iniciar la recollida de documentació consular durant la guerra civil, aplegar documentació sobre l'anticatalanisme i la persecució de la llengua i la cultura catalana des del segle XIX i potenciar la tasca d'assessorament històric del govern de Catalunya.

A mig camí, doncs, entre el passat i el futur, volem seguir treballant, i això és el que celebrarem aquesta nit al Palau de la Generalitat, aprofitant un aniversari tan escaient. Un treball que, com sempre, continuarem fent amb rigor i fugint del brogit, perquè som conscients que «fa més soroll un arbre caient que no tot un bosc creixent».

(*) Josep M. Roig Rosich és director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.