Opinió

LA GALERIA

Estats i màfies

Abans mediterrani que europeu d'aquesta putrefacta Unió

I vice­versa: màfies i estats. Sinònims. Les coses clares a Europa. I més con­cre­ta­ment, a la Unió Euro­pea. Tenim un gra­pat d'exem­ples de com al llarg
de la història les “asso­ci­a­ci­ons de caràcter cri­mi­nal” –defi­nició de màfia a l'Enci­clopèdia.​cat– es creen, crei­xen i es lucren a l'ombra directa dels estats i de les deci­si­ons d'aques­tes –també per defi­nició– “orga­nit­za­ci­ons poli­ti­co­ad­mi­nis­tra­ti­ves”. El refe­rent més popu­lar –per cine­ma­togràfic– el tindríem en la implan­tació de la llei seca als Estats Units; la pro­hi­bició de l'ela­bo­ració i venda d'alco­hol va for­nir un mons­tre impres­si­o­nant de sobrat caràcter mafiós i assassí que deixa curta la defi­nició asèptica de dic­ci­o­nari de “fer ser­vir mètodes de repressió i d'inti­mi­dació en defensa d'interes­sos pri­vats i que es manté gràcies a la por i als pre­ju­di­cis de la població”. Entre altres exem­ples que em vénen al cap (sense cer­car res a Goo­gle) on és l'estat i les seves nor­ma­ti­ves el deto­nant de l'impuls per a la cons­ti­tució de les xar­xes mafi­o­ses per cobrir aquesta dimissió de l'admi­nis­tració política el tenim en la pena­lit­zació del dret a l'avor­ta­ment que afecta les dones i impli­quen els equips mèdics o en la per­se­cució
de tot allò que té a veure amb les dro­gues il·legals (l'espe­rit de vi pur i dur, ara no)... Situ­a­ci­ons com aques­tes dues cita­des han cau­sat morts, seqüeles, penes de presó, inse­gu­re­tat i por. Men­tre les màfies es lucren (i com!) i maten (i com!), els estats fan veure que les per­se­guei­xen en un pacte no escrit ni dit (omertà) que asse­gura bene­fi­cis per a amb­dues parts. L'italià Andre­otti ens ho expli­ca­ria amb conei­xe­ment de causa. Els espal­das moja­das
lla­ti­no­a­me­ri­cans ho viuen a la pròpia pell.

Avui mateix, tor­na­rem a veure als tele­notícies del mig­dia les col­pi­do­res imat­ges d'un nom­bre infi­nit de ger­mans de sang pas­sant per davant de les nos­tres fines­tres; tor­na­rem a escol­tar que si les màfies s'apro­fi­ten de la des­es­pe­ració d'aquests refu­gi­ats de mil guer­res, que si el tràfic de migrants està penat i per­se­guit, que els mafi­o­sos no tenen escrúpols i apro­fi­ten la presència d'infants per cre­uar il·legal­ment ter­ri­to­ris d'estats de la Unió des d'aquells que no ho són... però tots sabem, si parem un segon a rumiar-ho, que la res­pon­sa­bi­li­tat directa de l'existència d'aques­tes asso­ci­a­ci­ons de caràcter cri­mi­nal rau en les polítiques que des­plega (o no des­plega) l'Europa dels 28. És ben evi­dent. Al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, amb seu a Estras­burg, se li ha girat feina. Els mafi­o­sos ja
en tenen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.