Opinió

Espanya patirà

Tenim capacitat mútua de fer-nos mal, si és que estan disposats a patir

Si el 27 de setem­bre la llista de Junts pel Sí acon­se­gueix una majo­ria abso­luta al Par­la­ment de Cata­lu­nya, s'ini­ciarà el procés per a la cre­ació d'un estat propi. Se'ns diu repe­ti­da­ment que aquest procés pot tenir un cost econòmic per als cata­lans, a curt ter­mini. El que no es diu és que pot tenir un cost econòmic sem­blant per a Espa­nya. Cata­lu­nya repre­senta el 6% del ter­ri­tori espa­nyol, el 15% de la seva població, el 18% del Pro­ducte Inte­rior Brut –la riquesa gene­rada– i el 25% de les expor­ta­ci­ons. Amb aquest pes, Espa­nya patirà.

Si hi ha una majo­ria democràtica que vol la sepa­ració començarà un diàleg entre Cata­lu­nya i Espa­nya que pot estar domi­nat per les emo­ci­ons o per la raci­o­na­li­tat econòmica. Ens acu­sen que ens dei­xem por­tar pels sen­ti­ments i les emo­ci­ons. Ells també ho farien, si es pro­po­sen cas­ti­gar els cata­lans. Els espa­nyols poden fer el boi­cot al cava català, com han fet altres vega­des, però Cata­lu­nya és el prin­ci­pal cli­ent dels vins de la Rioja, per exem­ple. Per un sen­ti­ment vin­di­ca­tiu, el cli­ent espa­nyol dei­xarà de com­prar cava i com­prarà xam­pany francès, molt més car?

Si el procés tira enda­vant, tant a Espa­nya com a Cata­lu­nya hau­rien de pre­do­mi­nar els con­cep­tes de raci­o­na­li­tat econòmica. Al cap­da­vall –i si tot va bé– ens tro­ba­rem, un cop cul­mi­nat el procés, en una Europa unida en què tant cos­tarà anar a Sara­gossa com a Per­pinyà, dues ciu­tats de l'antiga Corona d'Aragó. Serà una situ­ació en la qual es repro­duirà el diàleg d'aquell vell acu­dit: “Oi, que no ens farem mal, doc­tor?”, diu el paci­ent al den­tista, al mateix temps que li agafa amb la mà una part sen­si­ble de la seva ana­to­mia mas­cu­lina. Tenim capa­ci­tat de fer-nos mal mútua­ment, espe­ci­al­ment per part d'Espa­nya, però sem­pre que esti­guin dis­po­sats a patir. Un altre exem­ple: Cata­lu­nya és la porta espa­nyola al cen­tre d'Europa. Si el diàleg no és fluid, hau­ran de poten­ciar la sor­tida ara­go­nesa –Can­franc– en la qual els fran­ce­sos no tenen cap interès. I no sé si es refien gaire dels bas­cos.

En aquest diàleg em fan por els sec­ta­ris­mes. Entenc per sec­tari el que con­si­dera que ell té tota la raó i que es nega a dia­lo­gar. Ha estat la posició del govern espa­nyol durant els dos-cents anys pas­sats i ara hem anat massa enllà per fer marxa enrere. Són sec­ta­ris els que con­si­de­ren ene­mics els qui no pen­sen com ells. Com a pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Econòmica d'Orga­nit­za­ci­ons Espa­nyo­les (CEOE) tenim un català, Joan Rosell, que no és sec­tari. El Foment del Tre­ball tam­poc ho és. Als empre­sa­ris els pot o no els pot agra­dar el procés sobi­ra­nista, però accep­ta­ran els resul­tats del 27-S si són clars.

Vol­dria aca­bar amb un argu­ment no econòmic a favor del procés, que pocs comen­ta­ris­tes han fet seu. Quants cata­lans han estat pre­si­dents del govern espa­nyol els dar­rers 140 anys? Cap. Els cata­lans hem tin­gut el pas bar­rat a La Mon­cloa. Recor­den els dipu­tats que va treure el par­tit Refor­mista de Miquel Roca i Junyent? Cap. És un cas únic a Europa. Tot i el pes econòmic de Cata­lu­nya en el con­junt de l'Estat, els espa­nyols han fet fra­cas­sar els nom­bro­sos pro­jec­tes de moder­nit­zació d'Espa­nya que els han arri­bat de Cata­lu­nya. Ni se'ls han escol­tat, amb mínimes excep­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia