ERC versus PSUC

Esquerra és un partit sorprenent. I ho dic en el sentit més ampli de la paraula. Diuen que el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, volia anar a les llistes electorals després d'haver donat pas solemnement a Joan Puigcercós com a cap de cartell d'ERC. Però jo no m'ho crec. Em resulta increïble que un dirigent de la talla de Carod tingués al cap una idea tan escabellada. Per això quedo perplex que s'hagi convertit en notícia que Carod no vagi a les llistes. A qualsevol país civilitzat el fet que un líder polític que deixa pas al seu successor no vagi a les llistes electorals és impensable que sigui notícia. Tony Blair va donar pas a Gordon Brown i no va anar a les llistes. A ningú se li hagués ocorregut altra cosa. S'imaginen De Villepin de número dos de Sarkozy? I no estic fent comparacions. I vostès em diran que parlo d'altres latituds polítiques. L'Estat espanyol no és diferent. És notícia que Aznar, Felipe González o Anguita no anessin a les llistes de Rajoy, Zapatero o Llamazares? No, perquè el rocambolesc i digne de menció seria que haguessin anat a les llistes. I algú pot dir: «Però els catalans som diferents perquè no tenim estat o per la tramuntana i el garbí.» Doncs no. Perquè ningú s'imagina Pujol a les llistes de Mas, o Maragall a les llistes de Montilla. Això ho saben molt bé a Iniciativa, que han substituït Saura per Herrera d'una manera exemplar. En Saura surt i diu que no es presentarà més a les eleccions, que dóna pas en benefici de la renovació del partit, però que vol continuar en posicions rellevants de la política. Impecable. Quan toqui ja es pactarà el que s'hagi de pactar. Però a ningú se li acut que vagi de número dos d'Herrera. És clar que Iniciativa té l'herència genètica del PSUC. I al PSUC el partit era el partit. I a Esquerra, tot sovint, el partit costa trobar-lo.