Temps de bolets

La sequera d'estiu i la manca de pluges fan que aquest any la temporada boletaire vagi tard. Els experts diuen, però, que encara és possible un bon any si a partir d'ara comença a ploure i baixen les temperatures de nit, factors que provoquen la humitat que necessita el bolet per sortir. A la plaça del Lleó de Girona ja arriben rossinyols i pinetells provinents principalment del Ripollès, caçats a alçades que superen els mil cinc-cents metres. Els gironins solem dir que no tenen el mateix gust que els que es cullen als boscos de les Gavarres, particularment als marges de la carretera d'accés al santuari dels Àngels. Els del Pirineu són més aigualits i no són tan gustosos com els que tenim a prop de Girona. Segurament això deu anar a gustos, però tanmateix penso que la meva opinió és compartida per molta gent. Dit això, benvinguts siguin els bolets que ens arriben del Ripollès i també els del Berguedà, ja que mentre esperem que la natura faci el seu curs, la pluja mulli convenientment la terra, el sol l'assequi i la temperatura nocturna faci la humitat justa que ens permeti agafar el cistell i afegir-nos als centenars d'aficionats que s'endinsen per la boscúria a la recerca del rovelló desitjat, fem el tast de les espècies de fongs que ens arriben del nord. L'altre dia un amic deia que tots els bolets són comestibles, i davant la meva estranyesa pensant en la mortalitat de la farinera borda (amanita phalloide), un bolet pudent d'alta toxicitat que es fa a les rouredes i pinedes, es va afanyar a completar la frase: “almenys una vegada!” Certament, desgraciadament sempre hi ha gent que va al bosc i recull bolets sense conèixer massa bé les espècies, i el que és més greu, els posa a la paella i se'ls menja. Cada any hi ha intoxicacions per aquesta causa i malgrat les campanyes que es fan per alertar la població sempre hi ha qui cau en el parany de confondre el pinetell amb la farinera borda. Des de fa temps, el Departament d'Agricultura de la Generalitat està donant voltes a la qüestió de regular d'alguna manera l'accés al bosc durant la temporada de bolets mitjançant la creació d'algun carnet o distintiu, però malgrat que la intenció pugui ser bona, el fet és que llevat d'alguna prova molt puntual, la mesura es va ajornant una i altra vegada ja que no deu ser fàcil limitar l'accés al bosc i encara menys establir un sistema de vigilància i sancions. I suposo que ara, després del bolet electoral, al nou govern encara li serà més complicat pactar una normativa boletaire.