La columna
Ritme i maraques
Rebel·leu-vos, goseu, tempteu la sort
La por foragita l'amor. Vestim camises estampades amb bateries d'arbres, ocells i llibertat. Palmera, gavina, sol. O palmera gavina. O sol palmera. Així, a la babalà. Tenim vides més atrafegades que les dels castors en època de cria. Correm de nit pels carrers del foc, perquè perdem el taxi que ens portarà enlloc. Embotim el mòbil de cites en cadena i plans espaterrants, però ens manca ritme i ens manquen maraques. Ens queixem en veu baixa, com a les biblioteques quan trobem un llibre subratllat o quan a l'ascensor esnifem la taca d'una brossa que no ens pertany. Un dia, algú, prenent una birra franciscana en una terrassa independent, et dóna la clau, el perquè de tot plegat, l'eureka definitiu: “Les coses bones em fan por.” Tenim por de la por dels altres. El fre que ens desfà la vida a la velocitat de la llum. Qui ha naufragat alguna vegada, tremola fins i tot davant les onades tranquil·les. Pleguem la nostra voluntat al “i si”, al “però és que” i al “no fos cas que”, però sortim de marxa de tres en tres per no pensar-hi. No fos cas que fóssim feliços d'una punyetera vegada, ens agafés un infart per la sorpresa i no tinguéssim desfibril·ladors a mà. No fos cas que féssim allò que realment hem vingut a fer: salpebrar la vida perquè no ens quedi sonsa. O és que només afegiu sal a l'arròs una de cada deu vegades? Només poseu pasta de dents al raspall un cop cada dos mesos? Només suqueu el pa amb tomàquet amb tomàquet els diumenges? Ritme, si us plau. I maraques. Rebel·leu-vos, goseu, tempteu la sort. Qui no arrisca no pisca, diuen els avis. I els avis sempre tenen raó. “Les coses bones em fan por”, d'acord, respectable. I “les coses bones em fan bo” o “les coses bones em fan bé” o “les coses bones em fan ser”? Semblen més prometedores. Quan intuïm una piscina plena, llancem-nos-hi sense recel. Som éssers racionals: si pensem que hi ha aigua és que n'hi ha. Nedem-hi i ens revelarem versats a estimar. Sempre és menys frívol que precipitar-nos a la manyaga fàcil així que surt la lluna el dia de la festa del foc.
