Full de ruta
Demà
El mateix Estat que empara criminals franquistes jutjarà Mas per haver posat urnes
Demà, reconeguts torturadors franquistes passejaran per El Retiro, menjaran en reservats d'insignes restaurants i s'asseuran en els consells d'administració de les seves pròpies empreses. Demà, càrrecs electes catalans tornaran a declarar enfront d'un jutge imputats per posar urnes de cartró a un poble que les reclamava.
Demà, Martín Villa, Utrera Molina, Jesús Quintana, Licinio de la Fuente, José María Sánchez, Alfonso Osorio García, Jesús González Reglero, Ricardo Algar Barrón, Félix Criado Sanz, Pascual Honrado de la Fuente, Jesús Martínez Torres, Benjamin Solsona Cortès, Atilano del Valle Oter, Carlos Rei González, Antonio Troncoso de Castro i Jesús Cejas Mohedano, ministres, alts càrrecs i policies durant la dictadura requerits per la justícia argentina per gravíssims crims de lesa humanitat, continuaran emparats per un Estat espanyol que es nega a jutjar-los. Demà Artur Mas, un president triat democràticament, després de mesos imputat, s'asseurà en un tribunal per haver donat veu i vot a un poble.
Demà, es compleixen 75 anys de l'únic afusellament a un president electe en tota la història europea, Lluís Companys, president de la Generalitat, assassinat per una dictadura feixista que va durar 40 anys. Demà, un altre president de la Generalitat és citat per un estat insensible que ha tingut 364 dies per fer-ho.
Demà, el primer secretari del PSC (si es pot continuar parlant d'un PSC), davant les declaracions de Rigau, Ortega i Mas, continuarà dient que ells no van a portes de jutjats a defensar ningú, oblidant com Felipe González fa 17 anys va emparar i acompanyar Barrionuevo i Vera. No va ser a les portes d'un jutjat. Va ser a les portes d'una presó. I no va ser per posar urnes. Va ser per delictes molt més greus.
Demà, es demostra per enèsima vegada com, davant l'enorme regressió democràtica d'un estat que persegueix urnes de cartró i xiulets de joguina, tan sols queda un sortida: culminar un procés d'autodeterminació i un procés constituent que inspiri un poble veí que no mereix continuar governat per qui entén la democràcia com un cos legislatiu repressiu i no com la voluntat expressada en una urna.
