Opinió

Desclot

La setmana gran

Avui s'enceta –en les dues accep­ci­ons del bell terme– la set­mana gran. Aquest matí es debatrà en el ple del Par­la­ment la pro­posta de reso­lució que con­ver­teix el procés sobi­ra­nista en inde­pen­den­tista. “El ple de la ver­go­nya”, n'ha dit el tem­pler –mig monjo, mig sol­dat– Jorge Fernández Díaz. El ple de la ver­go­nya, per a Fernández, i de la lli­ber­tat, per a la majo­ria dels dipu­tats, acti­varà tots els res­sorts d'auto­de­fensa de l'Estat, que con­ver­tirà les seves ins­ti­tu­ci­ons en una pinya. I la pinya, en una gra­nada. Les pròximes set­ma­nes seran apas­si­o­nants per als politòlegs, que tin­dran el millor “relat” per a fer-ne la dis­secció. Per pri­mera vegada en molts anys, a Cata­lu­nya la paraula política s'escriurà amb majúscula, encara que alguns assis­tei­xin a la funció amb inco­mo­di­tat, ira o por. L'apro­vació de la reso­lució tindrà con­tinuïtat –tot i que no con­seqüència directa, com vol­drien els diri­gents de Con­vergència– aquesta tarda, en què el ple farà la pri­mera sessió d'inves­ti­dura. Si hem de fer cas a la CUP –que han acu­mu­lat prou coherències perquè els en fem–, Artur Mas no l'aca­barà com a pre­si­dent i dijous es repe­tirà la jugada. Aquesta és la paraula exacta: repe­tició. Perquè dijous Mas tam­poc se'n sor­tirà i con­ti­nuarà “en fun­ci­ons”. Durant dos mesos l'única cosa que podria convèncer ses senyo­ries de l'esquerra rup­tu­rista seria una enorme cas­ta­nya de l'Estat
que els obligués a embei­nar-se el veto.
Qui ho havia de dir. Que, com sem­pre,
tot depen­gui del grau de bes­ti­esa
dels de sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.