Full de ruta
El cas de la minifaldilla
Només podem estar a Espanya si som bons minyons, si obeïm quan ens manen i si paguem i callem
Aquesta setmana m'ha vingut a la memòria un episodi lamentable de la història judicial protagonitzat per un magistrat de l'Audiència Provincial de Lleida, conegut com el jutge de la minifaldilla, que l'any 1989 va absoldre del delicte d'abusos sexuals el cap d'una empresa que va acusar la seva empleada d'haver-lo provocat pel fet de vestir una faldilla molt curta. Me n'he recordat perquè, a propòsit de l'asfíxia financera imposada pel govern espanyol, haureu sentit dirigents polítics, opinadors i persones anònimes a dir que tot això ens passa perquè ens ho hem buscat i, com el jutge de la minifaldilla, creuen que ens mereixem aquest tracte per haver provocat l'Estat.
L'ordre ministerial que imposa condicions específiques a Catalunya per accedir al crèdit del FLA, que ben bé podria ser la sigla de “Fons de Liquidació de l'Autogovern”, és un autèntic abús de poder i un càstig polític arbitrari posat al servei dels interessos electorals del PP. Literalment, es justifica la imposició d'un control previ dels pagaments per part de l'Estat “donat que en les últimes setmanes han tingut lloc a Catalunya fets que esdevenen risc per a l'interès general i per això s'estableixen unes condicions molt estrictes per a la transferència de fons als proveïdors d'aquesta comunitat autònoma”.
El resultat electoral del 27-S, que va portar 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya, ha encès totes les alarmes a Madrid. I un cop més, en lloc d'atendre el missatge que els ciutadans han expressat a les urnes, s'opta per la força i per demostrar que l'Estat ha de castigar les províncies rebels fins que desisteixin dels seus propòsits. Els catalans només podem estar a Espanya si som bons minyons, si obeïm quan ens manen i si paguem i callem. Votar allò que no convé al poder de l'Estat és un desafiament, una deslleialtat i una actitud insolidària, i això justifica qualsevol reacció que valgui per anul·lar la voluntat de la gent. Creuen que aquesta és la fórmula màgica per fer-nos renunciar a la nostra dignitat i al desig de llibertat. Volen que ens rendim i entreguem les urnes. Que no hi comptin!
