Full de ruta
El conte de fades de Podemos
El que menys agradarà al poder espanyol és que ERC guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya
Els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos. Aquesta frase del president Companys, dita des de l'exili, és encara ben vigent. No podem confiar la causa catalana a qui no vol que Catalunya esdevingui un Estat, i per això és tan important que en les eleccions espanyoles del 20-D donem la victòria als partits independentistes.
Té valor polític que un partit d'arrel espanyola com Podemos digui que acceptaria que els ciutadans de Catalunya votessin en un referèndum per decidir el seu futur polític, si bé deixen molt clar que la seva opció seria votar no a la independència. Però aquesta proposta, per benintencionada que sigui, no es pot deslligar de la realitat. Tots els sondejos situen Podemos com la quarta força del Congrés espanyol i tots sabem que ni el PP ni el PSOE ni C's no acceptaran mai que es pregunti als catalans si volen ser un estat independent. De fet, no reconeixen ni que som una nació. Creure que el govern d'Espanya i el govern de Catalunya podran acordar fer un referèndum com van fer el govern britànic i l'escocès, és un conte de fades sense final feliç.
El 27-S, els votants independentistes es van mobilitzar com mai ho havien fet i ara ho han de tornar a fer, aglutinant els vots de l'espai d'esquerres a ERC. El que menys agradarà al poder espanyol és que un partit independentista com ERC guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya. Si la victòria és de C's, respiraran alleujats i voldran fer-nos creure que la partida s'ha acabat, i si guanya Podemos (En Comú Podem, a Catalunya) en tindran prou fent-los perdre una votació al Congrés, rebutjant per 300 a 50 la seva proposta de referèndum.
Totes les eleccions són una oportunitat per enfortir el missatge independentista. Per això també és un flac favor optar per l'abstenció com suggereix la CUP. Desmobilitzar l'independentisme no ens acosta a l'objectiu. A Barcelona, a Madrid i a Brussel·les hi hem de ser amb veu pròpia i amb el màxim suport electoral perquè, com va dir Joan Fuster, la política, o la fas o te la fan.
