Opinió

LA GALERIA

Resum del proper any

Ens hem de felicitar per haver arribat fins aquí sans i estalvis, acompanyats dels absents i presents

No em sem­bla oportú, ja que aquesta és la meva dar­rera gale­ria de l'any, opi­nar sobre el mal rot­llo que gene­ren els tècnics (en gene­ral) i el res­pon­sa­ble (?) polític muni­ci­pal de Girona dels ser­veis a les per­so­nes, ser­veis soci­als i habi­tatge amb la seva actu­ació malèvola al sec­tor de Santa Eugènia de Ter. És un tema sobre el qual he anat pre­gun­tant públi­ca­ment des d'aquest forat que omplo de caràcters al llarg de l'any, al qual que­den qua­tre dies (a l'any, sí). Mai cap res­posta per escrit. Bé, això no seria notícia. Una tru­cada per­so­nal del regi­dor és el que em vaig gua­nyar. Els ciu­ta­dans estem acos­tu­mats al buit con­cret i al seu no mullar-se en públic, tret del dia que toca per soli­da­ri­tat amb la lluita con­tra l'escle­rosi múlti­ple i, aquell jorn d'estiu, ho fem tots, com no podria ser d'una altra manera. Dei­xa­rem per a l'any vinent (s'acosta, s'acosta) bai­xar al detall del que fan i des­fan els ser­veis soci­als –més enllà de la maqui­llada memòria anual– als bar­ris giro­nins més poblats i apo­de­rats de la ciu­tat (Santa Eugènia, Can Gibert, Sant Narcís), on la den­si­tat demogràfica és la més ele­vada de totes, tret de la del Barri Vell pel Temps de Flors.

Dis­cul­peu-me aquesta llarga entra­deta per anun­ciar allò que faré els pro­pers dotze mesos quan encara tam­poc no sabem el que farem col·lec­ti­va­ment els pro­pers divuit. Digueu-me ago­sa­rat. Digueu-me euge­ni­enc, digueu-me català. Tant se val.

Ara sí. Superats els dos fes­tius autènti­ca­ment nos­trats del Nadal i Sant Esteve (obli­dats els blacks vis­cuts i la negri­tud de la cons­ti­tució imma­cu­lada), ens que­den per davant els Inno­cents de demà (que poden ser totals depe­nent de la decisió d'avui a la ciu­tat que té una ceba per escut), el Cap d'Any (en funció del ning-nang de la cate­dral), l'1 de l'1 (ep!, que també és Sant Manel; ningú no se'n recorda mai, d'enviar-me un what­sapp; la res­saca té aques­tes coses)... i l'Epi­fa­nia de Reis (final­ment, els autèntics i esti­mats Reis!)... Ara sí, ara ja només em resta feli­ci­tar-vos/nos per haver arri­bat fins aquí sans i estal­vis, acom­pa­nyats dels vos­tres/nos­tres absents (recor­dats per sem­pre) i pre­sents (abra­ceu-los com mai, sense cap ver­go­nya). No sé ni sabem el que ens por­tarà el viatge com­par­tit vers el futur, Marty McFly, però ima­gi­nar és gra­tis i ser valents, impres­cin­di­ble. Que ningú no escri­gui per nosal­tres el resum del pro­per any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.