Mirin, a mi tant em fa com en diguin del que ha de venir com a final d'aquest procés que no té marxa enrere. Tocarà fer referèndum? Doncs vinga, en direm referèndum si així la gent sobiranista i del dret a decidir s'apunta a fer-lo. Això sí, amb la consciència clara que caldrà guanyar-lo i que per guanyar-lo caldrà que hi hagi més gent que estigui disposada que Catalunya sigui un país independent, que ara mateix justeja tot i que jo crec que augmenta dia a dia per molts esforços que facin, no els diaris i els mitjans unionistes, que se'ls suposa, sinó aquells que fent de catalanistes no en volen ni sentir parlar, de la independència, bé perquè són massa moderns, bé perquè, al darrere, els que hi manen no en són gens, d'independentistes. Per tant ja em va bé un referèndum sempre que sigui per guanyar-lo. Jo tinc dubtes que l'Estat, mani qui mani, s'avingui a fer-lo, que ja van veure els cops amagats del senyor Cándido Méndez, que es veu que es jubila, i jo que pensava que ja feia temps que ho estava, de jubilat. Que ens el deixen fer? Doncs el fem, el guanyem i cap a la independència. Que no? Doncs escoltin, caldrà votar igualment i caldrà guanyar igualment, cosa que estic convençut que passarà. Doncs mirin, si ha de ser així, anirem passant, que diu el president Puigdemont tot sovint. Què vol dir tot plegat? Doncs que anem fent via i que francament a mi el termini dels divuit mesos (setze ara mateix) no m'atabala en excés si el final és el que fa tres-cents anys que esperem. No vull dir que es pugui dilatar gaire més d'aquests mesos, però cal fer les coses bé i amb punyeteria. Per tant no ens dediquem tant a dir que la cosa no va bé i que els independentistes es tiren els plats pel cap, que ja ho fan algunes vegades, perquè qui ho fa circular o té bona intenció, que n'hi ha, o és contrari al procés i es dedica a explicar el que voldria que passés i no el que està passant. Escoltar Llach provoca una certa tranquil·litat. Anem passant.