Tots ho som

Tots som vianants. És absurd classificar-nos com a vianants, ciclistes, motoristes o automobilistes. És una tipologia simple, com la del demògraf vuitcentista Joseph Gobineau. Per a ell hi havia tres races: blanca, groga i negra. També és un disbarat discriminar entre persones segons vagin a peu, en bici o motoritzats. L'anar a peu, en bici, moto o cotxe no imprimeix un caràcter indeleble. Són situacions transitòries, tret de la del vianant que no té bici, ni moto, ni cotxe. Per aquest motiu és insensata la intolerància mútua. ¿Tots els ciclistes que protesten pels automobilistes que els avancen massa prop, ho fan ells sempre com cal quan porten cotxe? Els que circulen per la voravia damunt la moto, ¿toleren cedir el pas a un motorista que fa el mateix quan caminen a peu per la vorera? És cert que hi ha motoristes que són poc vianants. Circulen per la vorera damunt la moto fins a la mateixa porta de l'oficina o de casa seva. Potser somnien entrar-la a l'ascensor i dur-la al costat del llit. Són objectors de civisme i d'exercici físic, com els que salten des del seient de la moto al d'una terrassa per prendre la cervesa. És una mandra que contribueix a magnificar la seva opulència ventral. Per tot plegat és recomanable no oblidar que tots som més o menys vianants. I quan exercim aquesta condició no hem de fer la guitza als motoritzats, obligant-los a aturar-se o a reduir la marxa pel fet de seguir la moda, tan barcelonina, de creuar el pas de vianants quan tenim el semàfor en vermell.