Full de ruta
Tretze Roses i dues més
Al mur de l'est de l'Almudena Franco volia esborrar la causa 30.426 afusellant 13 noies el 5 d'agost del 1939
Quan el cementiri de l'Almudena de Madrid obri aquest matí, per primer cop hi haurà dues absències que no faltaven mai a la ritual visita al mur de l'est cada 5 d'agost. El de l'est és el mur on Franco va voler esborrar la causa 30.426 amb l'afusellament d'Ana, Victoria, Luisa, Martina, Elena, Dionisia, Joaquina, Carmen, Pilar, Blanca, Adelina, Virtudes i Julia. Eren les Tretze Roses.
Fins avui, en l'homenatge a les Tretze Roses hi havia la veu d'Ángeles García-Madrid, una veïna de cel·la en aquella presó de Ventas feta per a 400 recluses i que n'acollia 4.500. Era la veu d'Ángeles García-Madrid la que evocava la fredor de la monja Teresa Igual administrant el moment com si fos un tràmit burocràtic en contrast amb el drama d'unes menors d'edat (la majoria d'edat era als 21 anys). “A Virtudes la van haver de vestir perquè ella no se'n sortia, duia la mort a la cara”, relatava. Era la veu d'Ángeles García-Madrid la que testimoniava que ella ja havia vist les Tretze Roses jugant al pati de la presó el maig del 1939 quan el franquisme les implicava en el fosc assassinat del comandant de la Guàrdia Civil Isaac Gabaldón, la filla de 18 anys i el xòfer succeït a Talavera de la Reina el 29 de juliol del 1939. Era la veu d'Ángeles García-Madrid la que evocava que les Tretze Roses van tenir el consol de fer els 500 metres des de Ventas al cementiri escoltant l'Himne de la Jove Guàrdia entonat per presos.
Fins avui, en l'homenatge a les Tretze Roses hi havia la veu de Carmen Lafuente, militant de la Unión de Muchachas que va compartir cel·la i últimes hores d'angoixa amb les joves de les JSU. Era la veu de Carmen Lafuente la que acostava l'agonia de les companyes, sent ella filla d'un socialista afusellat el 1939, Mariano Lafuente.
Ángeles García-Madrid va morir el 8 de novembre. Carmen Lafuente va morir el 29 de febrer. Avui, al record que es respira cada 5 d'agost al mur de l'est del cementiri de l'Almudena, s'hi sumarà per primera vegada l'amargor de comprovar que ja ningú conjuga la memòria en primera persona.
