Opinió

Tribuna

En femení singular

“No m'agrada ser un número, però resulta que formo part del 17% femení del total de 1.512 opinadors que acompanyen les pàgines d'opinió dels diaris

Cabells llargs, idees cur­tes? Fa uns anys vaig escriure en aques­tes pàgines sobre les poques dones filòsofes que han con­tribuït a la història del pen­sa­ment. I expo­sava els tòpics que hem hagut de sen­tir dels excel­sos motius pels quals no exis­tei­xen. Em refe­ria als escas­sos noms que conei­xem, és clar, perquè la història les ha can­cel·lat. Allò que no apa­reix no exis­teix. Si les dones no sur­ten als lli­bres d'art, a les tertúlies, tau­les rodo­nes, reu­ni­ons, comitès científics, grups de pressió, cúpules polítiques... és com si no hi fos­sin. En un món on hi ha una evi­dent infra­re­pre­sen­tació pública, s'ha de fer esforços per equi­li­brar la situ­ació. En llocs civi­lit­zats d'això en diuen quo­tes. Allà on no arriba la natu­ra­li­tat dels fets cal inci­dir-hi política­ment. Com ser edu­cat, si no et surt de natu­ral pot­ser t'ho hau­ran d'ense­nyar. I així millo­ra­rem.

Dones que opi­nen. No m'agrada ser un número, però ara resulta que repre­sento una de les 256 dones opi­na­do­res en dia­ris en paper de Cata­lu­nya. Formo part del 17% d'un total de 1.512 opi­na­dors que acom­pa­nyen les pàgines d'opinió dels dia­ris. No ho sabia en xifres, m'ho han il·lus­trat les pio­ne­res que fan el recompte de dones que opi­nen als mit­jans. Pot­ser no us hi heu fixat mai, però jo, sense tenir ni idea de qui acom­pa­nya avui el meu arti­cle, posa­ria la mà al foc que són poque­tes, les dones que tinc al cos­tat. Elles no només ho sos­pi­ta­ven, sinó que s'han dedi­cat a comp­tar-ho. I el resul­tat és deso­la­dor.

Les 50 pio­ne­res. La ini­ci­a­tiva del recompte de dones als mit­jans (només a opinió, no en altres sec­ci­ons), ve de la mà d'On són les dones (#onsónles­do­nes) i es va orga­nit­zar el mes de juny per denun­ciar la man­cança feme­nina als mit­jans de comu­ni­cació de Cata­lu­nya. Han fet un mani­fest. Són 50 dones d'àmbits pro­fes­si­o­nals dife­rents. La impul­sora va ser Meius Ferrés i una de les impli­ca­des és Marta Roqueta, peri­o­dista experta en gènere i exes­tu­di­ant meva. Con­sola veure com des de gene­ra­ci­ons més joves encara hi ha consciència de les desi­gual­tats. Molts dels meus estu­di­ants no la per­ce­ben i els sem­bla que la dona ha votat sem­pre, per exem­ple. Per què hi ha aquesta nul·la, o baixa presència de més de la mei­tat de la població als mit­jans, espe­ci­al­ment? S'argu­menta que s'escu­llen les per­so­nes que par­ti­ci­pa­ran amb la meri­tocràcia: selec­ci­o­nem els millors opi­na­dors. Com que hem de pres­su­po­sar que els direc­tius escu­llen el millor, lla­vors con­cloem que hi ha més homes opi­na­dors qua­li­fi­cats que no dones. La qual cosa causa per­ple­xi­tat, perquè no dec ser l'única que sos­pito que molts homes opi­nen perquè sem­pre han opi­nat i “eren allí”. Això és una roda per­versa que no deixa entrar nous talents.

On són les dones? Més argu­ments que escol­tem sovint: no es pot dei­xar fora un home només per incloure més dones. No es pot forçar la com­po­sició de tertúlies amb calçador. Dema­nar que s'incor­po­rin més dones és sexista. Cap de les dones con­tac­ta­des ha vol­gut par­ti­ci­par. Les dones con­tac­ta­des s'han des­pen­jat a l'últim minut. Les dones són més tímides. A les dones els interessa menys aparèixer als mit­jans. No podem fer res si hi ha camps que estan mas­cu­li­nit­zats. Les dones només volen par­lar de temes de dones. Neces­si­tem noms cone­guts i n'hi ha pocs de dones. D'acord, digueu-nos qui hauríem d'haver con­vi­dat. Qui? No n'hem sen­tit a par­lar mai.

Hi ha una solució bàsica a aquesta situ­ació i és la de l'assaig i error. Diagnos­ti­cat el pro­blema (absència de dones opi­nant), es podria fer l'esforç de dema­nar asses­so­ra­ment i pro­var-ho. Defenso afer­ris­sa­da­ment la meri­tocràcia. Que gua­nyi el millor. Ara bé, qui és el millor? Els homes són sem­pre els millors i les dones “no se sap” si són prou bones? Algú passa un exa­men? Com sabem que són els millors? No es pot con­ti­nuar amb aquesta can­ta­re­lla. El progrés ve can­vi­ant para­dig­mes i incor­po­rant ele­ments nous al joc. Els mit­jans, sobre­tot els públics, han de res­se­guir fins a l'infi­nit agen­des de tot tipus i detec­tar les exper­tes. Tenim fantàsti­ques espe­ci­a­lis­tes amb ganes d'apor­tar conei­xe­ment, però mai ningú no els ho ha dema­nat. Tinc noms, si algú es veu inde­fens. Perquè podem tenir els cabells llargs, però no cur­te­gem, d'idees. Us ho asse­guro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia