Opinió

Keep calm

Pagesos trinxats

Mon cosí Josep Andreu diu que aviat només hi podran accedir en helicòpter, a les terres on treballen, a Vila-seca

Els page­sos es quei­xen que no poden ni cir­cu­lar per les car­re­te­res. Trin­xem el ter­ri­tori a còpia d'unes con­ne­xi­ons incon­ne­xes: auto­pis­tes, auto­vies, naci­o­nals, comar­cals, gaso­duc­tes, alta tensió, trens i cor­re­dors, i enmig de tot ple­gat encara hi ha un bocí de terra que dóna fruit. Però els que hi tenen millor accés són uns sen­glars que s'ali­men­ten a base de tot el que tro­ben. Allà on hi hagi un punt d'aigua, hi aca­barà havent una cor­rua de sen­glars que ho devas­ta­ran tot, que no tenen espera perquè tenen gana. A mi em cau l'ànima als peus, només de veure tanta des­trossa. I aquells que en viuen encara tenen un nou pro­blema afe­git. Mon cosí Josep Andreu diu que aviat només hi podran acce­dir en helicòpter, a les ter­res on tre­ba­llen, a Vila-seca. Els ger­mans Cru­sells, page­sos de Riu­doms, que també han sor­tit al car­rer, com sem­pre, per defen­sar els interes­sos de la terra, en l'ampli sen­tit de l'expressió, llui­ten con­tra l'altra plaga: la dels sen­glars amb els ano­me­nats pas­tors elèctrics. Un sis­tema que s'ha anat este­nent arreu del país: un tan­cat elec­tri­fi­cat com el que hi ha a les mun­ta­nyes per recloure bes­tiar. Aquí es reclo­uen les plan­tes. Així evi­ten que els porcs s'ati­pin de tomàquets i ver­dura. Vaig visi­tar la finca del Ton i del Joan, on un seguit de tomàquets cire­rols, o l'allar­gas­sat de nas de bruixa, o el rosa de Bar­bas­tre, o el de Benach per dir-ne de qua­tre tipus sabo­ro­sos, abso­lu­ta­ment deli­ci­o­sos, em van fer recu­pe­rar l'ànim, enmig de tant d'enuig. La natura fa el seu curs, i la terra ben cui­dada dona fruit. Tomàquets, bajo­ques, esbergínies que merei­xen capítol a banda, i unes síndries emblema del que és refres­car-se a l'estiu. Ara sense lla­vors, per savi­esa i estudi genètic, que no transgènic. L'estampa d'una enorme síndria posada a refres­car en un safa­reig, men­tre gira i rellisca banyant-se a l'aigua és d'aque­lles que m'ho han dit tot. Essència esti­uenca. I és el mateix home el que fa que la terra llu­eixi o que s'apa­gui. No ben bé el mateix, perquè els que la tre­ba­llen fan un paper que es mou entre el de l'heroi i el del màrtir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.