LA GALERIA
Un altre RUI
Tanmateix, a algun centre arribarà un professor eixerit, encara no carbonitzat, que ha dedicat el temps lliure a la seva passió favorita
L'agost va aprimant-se i també les vacances escolars. Capcots, compungits, alguns plorant i abraçant-se als fanals com a últim recurs, els professors tornaran als centres i al psicodrama dels petits grups: que si no puc més, que a tu quant et falta, que a sobre no ens jubilarem... Els alumnes prou que miraran de posar-hi remei amb maniobres de distracció. Per exemple, formulant-los qüestions de resposta evocativa: com ha anat l'estiu, què has visitat, què has escoltat, què has llegit... El cas és que molts no hauran visitat, ni escoltat ni llegit res. Simplement, s'hauran passat l'agost pastant pensaments de condemnat i mirant el calendari. Un drama, creguin-me, sé de què els parlo. És un estat d'ànim fosc i inquietant com els contes d'Allan Poe.
Tanmateix, a algun centre arribarà un professor eixerit, encara no carbonitzat i que ha dedicat el temps lliure a la seva passió favorita. Té, mira, aquí en tenim un: Rui Gomes, un artista portuguès-català que combina la docència a l'institut de Palamós amb la pintura. Què dic, un artista: un artistàs. Una combinació de talent i tekhné depurada, d'instint i disciplina. Quina sort, els seus alumnes! Aquest setembre en Rui s'avançarà a la pregunta i els explicarà fil per randa què ha fet durant l'agost: muntar una exposició basada en la vida i obra d'Allan Poe. Sí, sí, precisament Poe, l'inquietant. El professor –que té un historial inacabable d'exposicions per tot Europa– els explicarà que fins i tot en la lúgubre biografia del contista americà es poden trobar espais airejats, oberts, capaços de rebentar els límits de la tela. Això, si se'n sap, és clar. Si se sap prou art, i prou literatura, i prou de tot el que acaba conformant el sapere, la degustació de la vida. Segur que els alumnes l'entendran. Perquè la pintura de Rui Gomes és la del nen que no es vol fer gran i acaba fent-se immens. Com diu ell mateix, “hi manifesto experiències i inquietuds, mostrant el costat positiu, amb una capacitat de saber riure o, almenys, somriure, davant els absurds de la vida”. L'exposició va ser a l'Espai Tricots Massaguer, un lloc ja consolidat com a centre d'irradiació artística de la Bisbal. Ah, que no te'n vas assabentar, lector? Doncs això que t'has perdut. S'ha d'estar més al cas de les coses importants que passen prop de Girona...
