De set en set
Un clàssic
Batalla explicava la “idea” del món amb una erudició oportuna i útil
El periodista Xavier Batalla, mort ara fa dos anys, és un clàssic. Entre els professionals de la nostra generació té un lloc rellevant en el cànon de clàssics catalans de l'articulisme i de la corresponsalia internacionals: Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Josep Pla, Gaziel, Josep Maria Massip, Santiago Nadal, Carles Sentís, Carles Nadal. Durant la malaltia que l'arrossegà cap una mort prematura, elaborà el llibre El mundo es una idea. Treball esplèndid, d'un esforç colossal. Avui, a les 12, el presenten a l'Auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, centre on va ensenyar periodisme internacional. Tots els qui foren alumnes seus en tenen un record excel·lent. Les classes que feia han quedat a la memòria de successives promocions com un exemple admirable de docència responsable, competent i eficaç, rigorosa i alhora atractiva. El llibre que enllestí en condiciones físiques molt adverses és una obra antològica, un aplec de cròniques que havia publicat a La Vanguardia. Les trià i edità amb la cura i l'autoexigència que posava sempre en la feina. En dono fe. Treballàrem a la mateixa taula fent editorials i arribà al claustre de la Fabra quan em nomenaren degà. Batalla explicava la “idea” del món amb una erudició oportuna i útil, gens pedant. El prefaci que va escriure pel llibre és una peça mestra d'anàlisi documentada i incisiva. Practicava una “idea” del periodisme esperonada per la curiositat infinita i universal que el portava a ser també expert en swing (admirava Sinatra) i futbol. Vinculava l'esport amb la cultura i l'art. S'interessà per un quadre de Vives Fierro que l'havia captivat: un retrat del Kubala èpic, en ple joc, pintura dotada d'una vigoria plàstica fascinant. L'autor, també amic meu, ens convidà a la seva casa del Penedès. Fou una trobada d'afinitats civilitzades. Batalla ja era un clàssic. Ho era en la seva especialitat i per una sensibilitat culta, inquieta i oberta, a la manera dels humanistes del Renaixement, renovada amb l'esperit crític d'un intel·lectual progressista del segle XX.
