El magma dels pactes
La geografia dels pactes és tan diversa que ningú no podrà extreure gaire lliçons de la geografia municipal resultant en relació amb el “procés”
Avui es constitueixen els nous ajuntaments sortits de les eleccions del passat 24 de maig. Les desenes eleccions des de les ja molt llunyanes del 3 d'abril de 1979, i que ens portaran al final d'aquest mandat a quaranta anys de democràcia municipal.
La primera qüestió que vull comentar són els resultats i les reaccions que han provocat. Sembla que hi ha gent que opina que els resultats tenen un valor o un altre segons quina sigui la candidatura guanyadora. Des d'aquest pensament esbiaixat, s'han posat en dubte alguns resultats i s'han qüestionat, abans del contrast amb la realitat, els postulats d'algunes candidatures rupturistes. Sembla com si haguéssim oblidat que el pacte democràtic consisteix justament a atorgar als processos electorals un valor arbitral, de dictamen de la confiança dipositada d'unes eleccions a unes altres. Ningú no pot discutir un fet inapel·lable: els resultats són els que són i marquen l'agenda municipal per als propers quatre anys. Felicitats, doncs, a tothom qui ha obtingut l'aval de les urnes.
Al voltant d'aquests resultats hi ha una segona consideració: el sistema de representació ha produït un mapa electoral molt fragmentat, amb retrocessos molt evidents dels partits històrics i hegemònics fins ara. Cal dir que hi ha qui es lamenta d'aquest retrocés i, fins i tot, gent influent en el sistema establert, que ha contribuït al desgast i al desprestigi d'aquests partits històrics, ara sent nostàlgia de majories passades. Però cal dir, de manera irrefutable, que els retrocessos s'han guanyat a pols, per mèrits propis, per incapacitat de llegir adequadament els canvis socials i, encara més, per una total incapacitat de mesurar l'impacte de la crisi en el nivell de conscienciació política de moltíssima gent.
Ningú no pot dubtar que els resultats són l'expressió més genuïna de la veu del poble; una veu heterogènia, dispersa, amb accents molt diversos i que comporten un fet decisiu: una esmena a la totalitat a l'acomodació, l'anquilosament, la burocratització i la pèrdua de sensibilitat i sentit col·lectiu de la responsabilitat.
Ara, però, ha arribat l'hora de la veritat. Des d'avui mateix hi haurà noves alcaldesses i nous alcaldes. En molts casos sense majories clares i, per tant, amb la necessitat de configurar governs estables per mitjà de pactes. Pactes que han estat, des del mateix 24 de maig fins avui, en boca de tothom; molts reclamant un valor absolut a la llista més votada i denigrant els pactes per ells mateixos, però la llei i el sistema electoral són els que són i donen peu a tota mena de combinacions.
Si alguna cosa posen de manifest els pactes és el valor, molt relatiu, del caràcter plebiscitari que es pretenia aplicar a aquestes eleccions i als pactes posteriors. La dimensió local i personal ha pesat més que la dimensió nacional, i no podia ser d'una altra manera. La geografia dels pactes és tan diversa que ningú no podrà extreure gaires lliçons de la geografia municipal resultant en relació amb el “procés”.
Aquesta és la lectura que reclamen els pactes d'esquerres, inclosa ERC, trencant la lògica nacional que pretenia imposar un presumpte pacte apriorístic entre CiU i ERC. Aquests pactes han volgut evidenciar la fi de les velles majories i, en alguns casos, són el càstig directe a les males pràctiques o a les ideologies excloents i sectàries.
Veurem també, amb l'argument de l'estabilitat i la governabilitat, molts pactes de la tan bescantada sociovergència. Els socialistes, per exemple, no necessiten cap pacte a Granollers i a Santa Coloma de Gramenet, on l'alcalde i l'alcaldessa, respectivament, han fet resultats notables i excepcionals. Però, en canvi, fora de l'àrea metropolitana, els socialistes pactant amb CiU han anat a buscar l'apuntalament de les seves febleses i la necessitat de no perdre tantes esferes de poder. Això val pel PSC, però des d'una posició lleugerament més dominant val també per CiU.
Finalment, doncs, una geografia variable, i una geometria, ens porten a esperar el contrast amb la realitat per desmentir o confirmar els aspectes més terrenals de la negociació dels pactes i descobrir l'autèntica sensibilitat municipalista dels uns i dels altres.
