Opinió

Clatellada a l'unionisme!

Amb aquest panorama, tot i els entrebancs dels seguidors del franquisme sociològic i també d'un discutit Duran, la majoria absoluta independentista, de vots i diputats, té moltes possibilitats d'esdevenir històrica.

La prepotent maquinària espanyolitzant del PP i la de les clavegueres de l'Estat, a les ordres de Rajoy i tota la família neofeixista popular, no han pogut evitar la forta patacada electoral del 24-M, ni fer baixar el suflé independentista dels catalans. La seva guerra bruta contra Catalunya, que té l'entusiasta i inestimable col·laboració dels sempre ben predisposats barons catalanòfobs del PSOE, amb el Guerra al capdavant i l'actual líder, en Sánchez, amaguen els mals resultats, menyspreant el sobiranista i oferint-se, com fa l'Iceta, a “reconduir” allò que ja no es pot reconduir, que també ho pregona el recuperat lerrouxisme de l'Albert Rivera.

Les continuades amenaces, insults, desqualificacions i agressions a la nostra llengua i cultura provinents de l'unionisme, han servit per ben poc, ja que el vot sobiranista ha passat del 37% al 45%, mentre el PP s'ha ensorrat escandalosament a casa nostra i el PSC-PSOE no evitava la seva davallada sostinguda. A la resta de l'Estat el PP no només s'estavellava estrepitosament al País Valencià i a ses Balears, per la mateixa dèria ancestral i malaltissa dels polítics castellans: aconseguir el genocidi cultural i lingüístic del català (actualment promogut per la FAES d'Aznar i el seu executor, l'il·luminat ministre Wert), sinó que també han perdut credibilitat i milions de vots en comunitats com ara Aragó, Extremadura, Navarra i al mateix Madrid!

Centrant-nos a Catalunya, les forces independentistes han millorat resultats, tot i que la pèrdua de Barcelona i l'avenç de les esquerres han amargat la victòria a CiU, que cada cop és més qüestionada pel nefast paper d'en Duran i Lleida i part de la cúpula d'Unió, amb l'Espadaler i l'Ortega com els dirigents que més s'han implicat en la pregunta volgudament confusa per ensarronar la militància i desbaratar el procés. Senyor Mas, no s'enganyi i no insisteixi a fer-nos creure que no s'hagués perdut Barcelona amb una única llista independentista. Ja seria hora que en les seves valoracions deixi de buscar excuses externes i ser reticent amb Junqueras i ERC, per justificar la continuada pèrdua de vots en indrets emblemàtics. Accepti, una vegada per totes, que el problema (incomprensible per a la majoria) el té amb Unió, en Duran i els seus lleials acòlits dins del seu govern, la qual cosa comporta a Convergència i a Catalunya més entrebancs i dificultats que els que planteja Rajoy i tot l'unionisme. Quin deute i compromís té Convergència amb Duran, causant de la pèrdua de vots i de militants democratacristians (d'un 12.000 han passat a uns 4.000), que com a president de Convergència i de CiU, no sap o no pot desempallegar-se'n?

El 24-M potser no ha servit ben bé de primàries del 27-S, però sí que ha deixat constància que el PP s'està convertint en un partit residual a Catalunya i el seu recanvi, C's, obtenia menys força de la que preveien; Podemos ha incidit molt poc en aquestes eleccions, ja que el seu relatiu èxit a Barcelona i Badalona ha estat no com a partit hegemònic de l'espanyolisme populista, sinó com amalgama de diversos partits i moviments veïnals. El PSC-PSOE, tot i aconseguir ser el segon partit més votat (no en nombre de regidors, que ho és ERC), no impedia la seva constant pèrdua de vots i d'alcaldies emblemàtiques. Amb aquest panorama, tot i els entrebancs dels seguidors del franquisme sociològic i també d'un discutit Duran, la majoria absoluta independentista, de vots i diputats, té moltes possibilitats d'esdevenir històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.