Política

CARLES CAMPUZANO I CANADÉS

PORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS

“Les amenaces són sobretot l’expressió d’una impotència”

“Les ments lúcides del govern del PP saben que en algun moment es necessita començar a dialogar”

“L’absència de claredat sobre qui aspirem que presideixi Catalunya és una feblesa”

Un veterà al Congrés
Carles Campuzano i Canadés (Barcelona, 1964) està a la cambra baixa espanyola des del 1996. En tota aquesta dilatada trajectòria com a diputat ha vist passar els governs d’Aznar, de Zapatero i de Rajoy i mai com ara les relacions havien estat tan tenses i les posicions tan allunyades entre els partits estatals i la formació que representa. Resident a Vilanova i la Geltrú, és llicenciat en dret i abans d’arribar al Congrés havia tingut responsabilitat en l’àmbit de govern, al municipal i havia estat diputat al Parlament. A banda d’exercir ara el càrrec de portaveu a la cambra, des de sempre ha estat força implicat en projectes socials
El partit socialista haurà de decidir si està al costat de Catalunya o d’una resposta autoritària
El PP i el PSOE no tenen cap altre projecte que el de continuar com fins ara o anar enrere
Tinc la sensació que els comuns estan pensant ara en unes eleccions i en reeditar un tripartit
Se m’acudeixen uns quants noms més com a candidats: el conseller Rull, Mercè Conesa...

Carles Campuzano, que a l’abril va rellevar Francesc Homs com a portaveu del PDeCAT al Congrés, considera que si prospera un front d’acció entre el PSOE i Podem els vots del seu grup han estat i continuaran sent “rellevants” per combatre les polítiques més injustes del PP.

Quines lliçons n’ha extret, el PDeCAT, de la moció de censura de Pablo Iglesias?
Si la moció només pretenia que Podem tingués quota mediàtica, és evident que ho ha aconseguit. Si pretenia afeblir la posició del govern espanyol, està per veure. Podem en cap moment ha pretés fer fora Rajoy i, evidentment, no ha pretés fer possible un referèndum. Això ens reafirma que la posició que hem mantingut és l’encertada.
I el que també s’ha visualitzat és un discurs dur i previsible del PP i del PSOE envers la celebració del referèndum. En canvi, pel que fa a Podem, vostè n’ha tret l’aigua clara?
El PP i el PSOE estan en contra del referèndum, no és cap novetat. I tampoc és novetat és que Pablo Iglesias i Podem tenen una posició estranya, confusa i poc compromesa envers el referèndum. Cap de les vegades que li vam preguntar si acompanyaria les decisions que prengués el president Puigdemont vam tenir una resposta clara i inequívoca de suport. I es per això que em sembla que regalar-los els nostres vots hagués estat molt incoherent amb allò que ara estem fent a Catalunya.
En canvi, hi ha qui diu que votar sí hagués estat una manera d’arrossegar el comuns al projecte de referèndum...
Em sembla un plantejament molt ingenu. Tinc la sensació, i més després d’escoltar el discurs de Xavier Domènech, que els comuns estan pensant en unes eleccions i en reeditar un tripartit. El seu interès té més a veure amb això que no pas amb donar suport al referèndum.
A la moció es va tornar a veure que, com va passar amb la investidura de Sánchez, que no hi ha alternativa al PP perquè la qüestió catalana fa “nosa” per forjar un front d’esquerres...
La paradoxa és que, efectivament, hi ha una majoria de diputats que voldrien que el PP estigués a l’oposició. I hi ha una incapacitat d’aquesta majoria de fer possible aquesta alternativa. Hi figuren dues coses: la desconfiança i la guerra entre el PSOE i Podem i la incapacitat del sistema polític espanyol de trobar una sortida democràtica a la qüestió catalana. Nosaltres, si en els propers mesos, en funció del que passi a Catalunya, es planteja l’opció d’una altra moció de censura, serem actius per fer fora el PP i serem actius per donar suport a les decisions que es prenguin per part de les institucions catalanes, sabent que el sistema espanyol, en aquests moments, té una manifesta incapacitat per moure’s en aquesta direcció que desitgem. Però sense renunciar al fet que els nostres vots siguin útils per propiciar un canvi de govern a Espanya i per propiciar un canvi d’actitud del govern espanyol respecte al referèndum.
La tesi del PP, compartida pel PSOE, que el referèndum no es farà perquè hi renunciaran el PDeCAT i ERC i que tot plegat és una operació electoral, se la creuen o és una estratègia per erosionar els partits catalans?
Crec que la voluntat de fer el referèndum per part de la majoria del Parlament, del president Puigdemont i de la majoria de la societat és inequívoca. I el que haurien d’estar fent els partits contraris a la independència és donar l’oportunitat als ciutadans que tampoc no hi creuen; donar-los raons i arguments perquè participin en el referèndum. El que és antidemocràtic és optar pel boicot... Apel·lem especialment al partit socialista, com a partit d’una llarguíssima tradició democràtica a Catalunya, que no sigui un obstacle a l’exercici de la democràcia.
Si hi ha una resposta molt dura per part del govern espanyol, què creu que farà Sánchez? Estarà al costat de Rajoy o s’alinearà amb Iglesias, que li va demanar que si s’usa la força plantin cara al PP?
El partit socialista tindrà en les setmanes vinents la tessitura de saber si està al costat de Catalunya o està al costat d’una resposta autoritària de l’Estat. Hem d’apel·lar a tots demòcrates espanyols que ens acompanyin en les decisions que prendrem els propers mesos. No estem parlant només dels drets i les llibertats dels catalans sinó també de la democràcia del conjunt dels espanyols.
L’executiu espanyol ha anat elevant el to. Ara volen que s’interioritzi que el que passa a Catalunya és un cop d’estat. De totes les eines que tenen al seu abast (suspensions massives, prendre competències, retirada d’urnes...) quines intueix que es podrien utilitzar?
El que hem de demanar-los és que retirin les vinculacions entre el moviment sobiranista català i el colpisme. Entre altres coses perquè tots els cops d’estat que s’han fet a Espanya al segle XX s’han fet en nom d’anar en contra d’allò que ha representat el desig de llibertat de Catalunya. No podem acceptar de cap manera aquesta afirmació tan grotesca i tan insultant. I dues: tinc la impressió que aquestes amenaces que formula Soraya Sáenz de Santamaría són, sobretot, l’expressió d’una impotència. De veure que a Catalunya hi ha un compromís democràtic ferm. Com més retòrica autoritària, major expressió de la impotència del govern de l’Estat per fer front a les demandes democràtiques de Catalunya.
Des que és portaveu, se li ha apropat algú del govern espanyol o del PP per explorar com està la situació a Catalunya?
Les ments més lúcides del govern del PP són molt conscients que en algun moment es necessita començar a dialogar a fons amb la Generalitat. El que passa és que estan atrapats per la seva pròpia retòrica, que no els ha deixat cap mena de marge per negociar com els catalans exerceixen el seu dret a decidir. Crec que, poc a poc, hi ha més persones a l’Estat espanyol que assumeixen que la qüestió catalana avui ja no és nomes sobre finançament o sobre infraestructures, sinó sobre el dret a decidir, i que hi ha un projecte polític, que és el de la independència, davant el qual el PP i el PSOE no tenen cap projecte polític que no sigui continuar com fins ara o seguir anant enrere. Les ments més lúcides saben que o bé plantegen un projecte alternatiu o si no la independència és un procés irreversible.
És possible una oferta ‘in extremis’, o queda descartat?
En política mai no es pot descartar res, però no veig d’aquí a l’octubre cap proposta ni en relació amb el referèndum ni en relació amb una idea diferent sobre la presència de Catalunya a l’Estat.
Vostè, que fa anys que està al Congrés, quin creu que ha estat el moment de més tensió amb el PPi el PDeCAT: l’etapa d’Aznar, el setge a l’Estatut o l’actual?
Miri, el sol fet que jo sigui el portaveu del PDeCAT i no Francesc Homs és l’expressió que el pitjor moment és el d’ara. Estem davant d’un govern de l’Estat que ha propiciat un seguit de decisions que expulsen dirigents del PDeCAT de la vida política, i no només Homs. Per tant, és evident que el principal adversari que avui té l’Estat i el govern del PP no és ni Podem, ni ERC ni Bildu. És molt evident que estem sent la gent del partit demòcrata, jo crec.
No hi ha cap mena de marge per arribar a un acord perquè Puigdemont vagi al Congrés sense necessitat de passar per una votació?
Si hi ha voluntat política, el president podria participar en una sessió al ple del Congrés, obrint un debat sense votació, on pogués exposar què farem l’1 d’octubre i les raons que ens han portat fins aquí i escoltar la posició del govern espanyol i dels diversos grups. O bé ho podria fer a la Comissió Constitucional del Congrés.
Però, aparentment, no n’hi ha...
Marges polítics els veig tots, voluntat política, de moment, no en veig. Però d’aquí a l’1 d’octubre queden moltes setmanes.
Algunes veus donen a entendre que hi ha una certa divisió de posicions dins el govern entre PDeCAT i ERC amb vista al referèndum i sobre què cal fer...
Ens hem de remetre als fets i aquests ens diuen que estan units en les decisions que s’estan prenent al Parlament. Això no treu que un govern de coalició, en una situació tan complexa, tingui els seus moments de discussió i de tensió. Però el que és rellevant és que, al final, fins ara, i estic segur que fins a l’1 d’octubre, les decisions seran compartides per totes dues forces en el marc de Junts pel Sí.
Germà Gordó va ser una persona de la màxima confiança d’Artur Mas; aquests vincles perjudiquen el PDeCAT, ja que Mas és president del partit?
D’entrada el que és dolorós és que algú del qual hem estat companys de partit durant molt de temps i que, a més a més, està investigat, però no condemnat, hagi hagut d’abandonar el nostre grup. Ens hagués agradat que, a més a més, hagués deixat l’escó. El president Mas va dir que vivim en un temps en què els nivells d’exigència dels ciutadans respecte als que fem política són molt alts i, malgrat que s’ha de mantenir de presumpció d’innocència, els ciutadans demanen que quan es produeixi una situació com aquesta es faci un pas enrere; un pas al costat. És dolorós i és injust, però és el que l’època d’avui ens demana i el que hem d’esperar és que, si finalment Gordó té un judici, en sigui declarat absolt. És el que desitgem tots.
I la direcció del partit ha gestionat bé aquesta crisi o la resposta ha estat massa lenta?
No, jo crec que Marta Pascal ha estat coratjosa i va prendre les decisions quan tocava, i en menys de vint-i-quatre hores es va enfocar bé la situació.
A partir de la conferència del PDeCAT es dedueix que continua sent un partit de síntesi, o creu que s’ha fet un gir cap a posicions més liberals?
Jo no ho crec així. El PDeCAT continua sent el partit de centre de Catalunya, que aspira a oferir un projecte polític que combini dos principis: el de l’eficàcia econòmica i el de la justícia social.
Quan ha d’obrir el PDeCAT el meló del candidat?
El PDeCAT avui s’ha de centrar a fer i guanyar el referèndum. Però el PDeCAT sap que necessita, per configurar la seva proposta política, un lideratge electoral amb vista al futur. I per tant, com més aviat això es faci, millor. No vull posar calendaris però és evident que avui l’absència de claredat sobre a qui aspirem que presideixi Catalunya en qualsevol escenari és una feblesa que té el partit demòcrata.
I entre els noms que sonen –Santi Vila, Neus Munté– n’hi afegiria algun més?
Per sort hi ha molta gent que podria exercir aquest lideratge. N’ha esmentat dos i a mi se me n’han acudit uns quants més.
Digui, digui...
S’ha publicat, escolti! Des del conseller Rull, que està fent una feina magnífica, des de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa... Parlava vostè del conseller Vila, que també és un home amb caràcter i personalitat. La consellera Munté, que exerceix el seu paper de manera excel·lent... No és pas per falta de persones.
Pel que diu, doncs, és urgent obrir el debat i fer-ho en paral·lel al referèndum...
Més que urgent és necessari. Els calendaris han d’anar ajustant-se, però és evident que un partit necessita clarificar quin és el seu candidat a les màximes institucions del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona