Suport al procés sobiranista
Suport al procés català des d’Eslovènia
Un manifest d’intel·lectuals, entre ells un exministre d’Afers Estrangers, carrega contra el silenci de la UE
Presa de posició pública d’un grup d’intel·lectuals d’Eslovènia de diversos camps a favor del dret a l’autodeterminació a Catalunya i en contra del “silenci” de la Unió Europea (UE). La declaració, impulsada i difosa pel portal digital de notícies eslovè Portal +, fa una crida perquè Eslovènia assumeixi el seu “deure moral” de donar suport al “dret natural dels catalans a tenir un estat independent” i carrega especialment contra el “doble estàndard” aplicat per la UE en l’afer. Entre els signants difosos pel mateix mitjà destaca Dimitrij Rupel, que va ser el primer ministre d’Afers Estrangers del país des d’abans de la seva independència de Iugoslàvia, càrrec que va reprendre entre els anys 2000 i 2008 i que va ocupar durant la presidència de torn de la UE per Eslovènia l’any 2008.
El manifest (amb el suport també d’una trentena de personalitats del país, que inclou periodistes, dramaturgs, metges i artistes, entre d’altres) comença amb una condemna a “l’acció agressiva” de l’Estat espanyol contra el “vot democràtic” de l’1 d’octubre passat, i expressa la seva decepció per la falta de reacció de les institucions europees.
En aquest sentit, el grup lamenta que no hi hagi hagut una “condemna” i fins i tot sancions polítiques contra l’Estat espanyol per haver fet servir l’acció militar “emmascarada” contra la població a través de la Guàrdia Civil. Alerten, a més, que aquest silenci els fa “corresponsables d’una possible restauració d’un règim autoritari”. “Si el que passa a Catalunya hagués passat en algun dels antics països comunistes de l’Europa central i oriental, haurien respost de manera completament diferent”, hi afegeixen.
Els signants, que fins i tot qualifiquen el procés d’autodeterminació d’Eslovènia com “més afortunat”, alerten que la tàctica de la “contrarevolució”, rebuig del diàleg i creació d’un “ambient anticatalà” per Espanya recorda “els temps de la desintegració de Iugoslàvia”. Si no es corregeix aquesta situació, temen que “uns núvols foscos s’acumulin sobre Europa”.
