Política

amnistia internacional

presos polítics

Amnistia Internacional denuncia Espanya per reprimir la llibertat d’expressió

L’organització adverteix que casos com el del raper Pablo Hasél reflecteixen una “intolerància creixent i perillosa” cap a qualsevol manifestació

Amnistia Internacional (AI) torna a carregar contra Espanya, aquest cop per les restriccions a la llibertat d’expressió en condemnes per tuits, cançons o altres obres artístiques. En un informe titulat ’Tuiteja...si t’atreveixes’, l’organització recorda a l’Estat que com a signant de tractats internacionals de drets humans té l’obligació de “respectar, protegir i promoure” drets fonamentals com la llibertat d’expressió. En el document, l’ONG alerta que Espanya fa ús de l’article 578 del codi penal -que prohibeix l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes de delictes terroristes- per “reprimir les expressions d’índole política”, sobretot a les xarxes socials i a la comunitat artística. “A Espanya s’està atacant la llibertat d’expressió, el govern (espanyol) sotmet a fustigació tota una sèrie d’expressions a Internet - des de lletres de cançons políticament controvertides fins a acudits - utilitzant categories generals d’enaltiment del terrorisme”, denuncien. La “limitació” de l’espai de debat públic i la crítica, adverteixen des d’AI, representa una “amenaça” a llarg termini per la capacitat de garantir la defensa dels drets humans fonamentals. Entre els casos que es recullen en l’informe hi ha el del raper lleidatà Pablo Hasél o el de l’estudiant de Múrcia Cassandra Vera.

“El dret a la llibertat d’expressió inclou expressions que ofenen, escandalitzen i molesten”, diuen des d’AI. Això, però, no implica per a l’ONG que es pugui aplicar l’article 578 del codi penal a tuitaires, periodistes o artistes musicals. Així, l’organització considera que molts dels processos recents basats en aquest article del codi penal no compleixen el requisit establert en el dret internacional que diu que les restriccions a la llibertat d’expressió han de ser “estrictament necessàries i proporcionals per a una finalitat legítima”, com la seguretat nacional.

A més, descriuen que les disposicions que prohibeixen l’enaltiment o la justificació del terrorisme són “generals i imprecises” i donen als estats “el poder de criminalitzar un gran ventall d’expressions que no tenen el grau necessari per constituir incitació”. Lamenten també que l’efecte “dissuasori” de casos recents hagi “reduït” l’espai a Internet perquè les persones expressin opinions crítiques.

Ampliació de l’àmbit d’aplicació i condemnes

En el text apunten que tot i que l’article 578 va introduir-se l’any 2000, va modificar-se cinc anys després, arran dels atemptats de París del 2015, per ampliar-ne l’àmbit d’aplicació i penalitzar “l’enaltiment del terrorisme mitjançant la difusió pública de missatges i consignes” i augmentant la pena màxima de dos a tres anys de presó. Segons AI ha estat a partir d’aquesta reforma que han augmentat “dràsticament” els processos i les sentències derivades de la seva aplicació: mentre que el 2015 van ser 18 les persones condemnades en aplicació del 578, el 2016 van ser 35 i el 2017 van ser 31.

Recorden també que el mateix any, el 2015, Espanya va aprovar la Llei de Protecció de Seguretat ciutadana -coneguda com ’Llei mordassa’-, que va introduir noves “limitacions” a les protestes i sancions administratives per participar en reunions públiques.

Impacte “devastador”

AI assegura en l’informe que l’impacte en l’aplicació de l’article 578 és “devastador” per a les persones i menciona “des de quantioses multes fins a llargs períodes d’exclusió del sector públic, passant per penes de presó”. Més enllà d’aquestes conseqüències, però, l’ONG destaca que l’ús “abusiu” de les lleis antiterroristes condueix a les persones a l’autocensura “per por a patir la repressió”. “La criminalització d’un ventall tan ampli d’expressions té un efecte paralitzant”, segons exposen, i pot crear un entorn en què les persones “temin” expressar opinions poc populars o fins i tot fer acudits polèmics.

Entre els casos citats en l’informe hi ha la condemna recent al raper de Lleida Pablo Hasél o la història de la jove de Múrcia Cassandra Vera. També es recullen, però, altres casos com ara la condemna al també raper César Strawberry o al cineasta Alex García. “Escandalitzar a persones dient que tuitejant o cantant coses ofensives no és delicte”, afirmen, i insisteixen que aplicar el dret penal en expressions com les cançons o els tuits del cantant lleidatà -condemnat a una pena de dos anys i una multa de 24.300 euros per injúries contra la Corona i enaltiment del terrorisme- té conseqüències “desproporcionades”.

El document també fa referència a les operacions de la Guàrdia Civil denominades ’Aranya’ i que han comportat la detenció de diverses persones des de l’any 2014 per missatges de suport a ETA, Terra Lliure o Grapo. Concretament, fa referència a Arkaitz Terrón, un advocat basc resident a Barcelona, i J.C.V, resident a Aiguafreda, tots detinguts en el marc d’una de les operacions duta a terme el 13 d’abril de l’any 2016. Segons AI, tots dos casos “demostren com d’estrets s’han tornat els límits de l’expressió ’acceptable’ a Internet”.

Retirada de càrrecs i llibertat “immediata”

Per tot plegat, AI recomana a les autoritats espanyoles derogar l’article i garantir que només es penalitzin les expressions “que animin a altres persones a cometre un delicte reconeixible amb la intenció d’incitar-les a cometre un acte i amb una probabilitat raonable que el duguin a terme”. Reivindiquen també que es garanteixi que es retiren els càrrecs formulats en aplicació del 578 contra qualsevol persona “només per l’exercici pacífic del seu dret a la llibertat d’expressió” i demanen la llibertat “immediata i incondicional” de totes les persones empresonades o detingudes en virtut del mateix article i pel mateix motiu.

Avís també a Europa

En les seves conclusions sobre Espanya, l’organització amplia la seva preocupació a altres estats europeus: “A tot Europa els estats estan restringint diverses formes d’expressió amb el pretext de la seguretat nacional”. Segons informa, existeixen lleis que penalitzen l’apologia del terrorisme a França i el Regne Unit, a més d’Espanya, i s’han proposat en estats com Bèlgica o Països Baixos. En aquest sentit, critiquen que la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme també contempla una definició “imprecisa” del delicte, fet que a ulls d’AI suposa un “incentiu” per introduir aquesta mena de lleis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona