El ‘grillino’ pragmàtic

Als seus 31 anys, Luigi di Maio, Giggino per als seus amics del sud napolità, s’ha convertit en el líder del partit antisistema més votat de tot Europa, una proesa que corona una carrera meteòrica, propulsada amb la seva elecció com a capo politico del Moviment 5 Estrelles en unes primàries en línia i sense rival celebrades fa tot just sis mesos.

Moderat en el llenguatge i en les formes, lluny de l’histrionisme i les provocacions verbals del cofundador del partit, Beppe Grillo, Di Maio ha pilotat el gir estratègic que ha transformat la força vibrant de la protesta de carrer en un partit preparat per assumir la responsabilitat del govern. A aquest objectiu es va entregar en cos i ànima durant la campanya, oblidant les invectives contra Europa i la seva moneda emblema, i entaulant-se amb banquers de la City londinenca per calmar el nerviosisme dels mercats.

Ara, assolit l’objectiu d’haver portat el M5E a la primera posició com a força més votada –superant el propi rècord del 2013–, Di Maio apel·la als bons resultats obtinguts des dels Alps fins a Sicília per atorgar al seu partit “la representació de tota la nació”, en un atac directe a la Lliga de Matteo Salvini, a qui reconeix només una “representació territorial”. És basant-se en aquesta legitimitat que Di Maio es posa ara a disposició del president Mattarella per rebre l’encàrrec de formar govern. El mateix president que es va negar a rebre’l fa només uns dies, quan es va presentar sense permís a palau per lliurar-li en mà la llista del seu futur govern, un gest electoralista condemnat per tot l’establishment polític i mediàtic per insolent i prepotent.

Els retrets d’ahir, però, han envellit en qüestió d’hores i, després del veredicte de les urnes, Di Maio ja ha proclamar la Tercera República italiana i el final de les ideologies, un nou temps en què –sosté– la vella confrontació dreta-esquerra ha perdut tot el sentit.

Polit, encorbatat, Di Maio i el seu moviment heterodox s’han erigit en l’esperança de joves i desocupats, de votants de l’esquerra desil·lusionats, de milions de ciutadans desitjosos de liquidar el sistema corrupte i ineficient de tota la vida –la Itàlia de la casta i els tripijocs mafiosos– i d’eliminar la pobresa que nega tota esperança de canvi. Di Maio veu arribat el moment “històric” de construir “la República dels ciutadans”. “Ho esperem des de fa trenta anys”, va declarar ahir amb un punt de gravetat. Els mateixos anys que acumula a les espatlles.