La Moncloa destaca un eventual fracàs de mobilització

La Moncloa va aferrar-se ahir al ball de xifres de participació –des dels 750.000 dels organitzadors, els 450.00 dels Mossos i els 315.000 de la Guàrdia Urbana fins als 130.000 de la policia estatal– per concloure que els promotors “han punxat” en la crida a la mobilització per exigir l’alliberament dels presos polítics, segons van incidir ahir fonts de l’executiu espanyol. És habitual que Mariano Rajoy procuri evitar fer valoracions i fins i tot menystingui les concentracions independentistes, passant per alt o minimitzant l’afluència de ciutadans i, sobretot, el contingut de les reivindicacions. Així ha estat en la major part de les successives manifestacions de la Diada i a partir de l’1-O.

I, de fet, en els darrers temps s’emfasitzen les xifres més baixes per posar de manifest el que consideren un eventual “esgotament” de la ciutadania a l’hora de continuar secundant les mobilitzacions independentistes. I això fa que, com en el cas d’ahir, s’intenti destacar el que entenen com un fracàs de l’organització.

Mentrestant, a la mateixa hora en què als carrers exigien la fi de l’ofensiva judicial contra els artífexs del procés, la número dos del PP i membre del govern espanyol, María Dolores Cospedal, obviava el clam i insistia a defensar el tarannà democràtic del seu executiu enfront els que pretenen imposar “el pensament únic”. “Quan alguns volen sobreposar-se a les lleis, es posa fi a la democràcia i comencen les dictadures.” “Tant és que siguin dictadures independentistes, d’esquerres, de dretes, radicals o populistes”, va sentenciar. La també presidenta del PP de Castella-la Manxa, en un acte a Toledo, va insistir a defensar la separació de poders i el fet que tothom estigui sotmès a “l’imperi de la llei”: “Si la llei no és igual per a tots, la democràcia no existeix.”

També ahir, coincidint amb la mobilització de Barcelona, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va participar en un acte públic a Pamplona, sense fer-ne cap referència. El socialista es va limitar a presentar la seva formació com l’única que pot actuar de “dic de defensa” entre un independentisme “excloent” i una dreta espanyola “recentralitzadora”.