Sànchez, Turull i Rull: “Curiosa rebel·lió, sense esgrimir cap arma i marxant a dormir pacíficament a casa”

Els diputats de JxCAT Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han demanat a la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem que revoqui la interlocutòria de processament del magistrat instructor Pablo Llarena i han ironitzat sobre el presumpte delicte de rebel·lió: “Curiosa rebel·lió, sense esgrimir cap arma i marxant els rebels a dormir pacíficament a casa al final de la jornada”. En el seu recurs d’apel·lació reiteren que Llarena ha comès nombroses “anomalies processals”.

En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, reiteren arguments ja utilitzats anteriorment, com el fet que no seria el Suprem l’encarregat de jutjar aquest cas, segons el seu criteri, sinó el TSJC. Això, a més, evitaria l’empresonament a 600 quilòmetres de distància i permetria una segona instància per recórrer la futura sentència. En aquest sentit, la justificació de la suposada comissió de delictes fora de Catalunya creuen que no té gaire sentit, perquè no s’han concretat, no suposen cap alçament públic o violent i no són delictius. Per tot això, recorden que un cas similar com el del 9-N es va jutjar al TSJC excepte per a Francesc Homs, diputat al Congrés.

Els tres diputats protesten també pel fet que Llarena introduís en l’escrit de resposta al recurs de reforma fets nous per justificar decisions anteriors, cosa que provoca “indefensió” als encausats. Un d’aquests exemples són els indicis que evidenciarien el delicte de malversació, o la possible conversió del delicte de rebel·lió pel de sedició o conspiració per la rebel·lió, que fins ara Llarena havia descartat. En aquest punt, l’advocat Jordi Pina demana a la Sala d’Apel·lacions que descarti el delicte de rebel·lió per tal d’evitar la suspensió provisional de càrrecs dels seus clients.

D’altra banda, la defensa dels tres diputats reitera que convocar un referèndum il·legal no és delicte des del 2005. També intenta desmuntar les acusacions de sedició i rebel·lió, al·legant que si el 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia els milers de concentrats haguessin volgut alçar-se violentament, la seu hauria quedat “arrasada”. Així, comparen aquella concentració amb les nombroses que ha fet la PAH per evitar desallotjaments d’habitatges per part de comitives judicials i policials, així com amb les concentracions en protesta per la sentència de ’La Manada’ davant de seus judicials, el Ministeri de Justícia o el propi ministre Rafael Catalá, que va haver de ser escortat.

Finalment, sobre Josep Rull l’escrit recorda que la seva única participació directa hauria estat la prohibició a un vaixell d’atracar al Port de Palamós per acollir policies. La defensa recorda que el port tenia compromesos els espais i que aquesta justificació no ha estat contradita per Llarena.