En directe
Parlament de Catalunya
JxCat i ERC, unitat de reüll
Torra apel·la a l’esperit de desobediència de l’1-O i de la declaració d’independència del 27-S
Els republicans admeten la feblesa per la pèrdua de la majoria i insten els seus socis a anar més enllà de “proclames de dignitat”
La pèrdua de la majoria independentista parlamentària i els recels entre Junts per Catalunya i ERC després que els republicans s’alineessin amb el PSC per votar a la mesa contra el vot de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez –president del grup–, Jordi Turull i Josep Rull va enrarir la sessió de control al govern d’ahir, l’endemà de la trencadissa entre els dos grups que donen suport a l’executiu. Quim Torra es va esforçar a demanar unitat perquè no s’esfilagarsi la legislatura, i ho va fer apel·lant a “l’esperit de desobediència” de l’1-O, un esperit “elèctric” que va fer convergir tots els actors del sobiranisme. El president de la Generalitat va reivindicar també la declaració política d’independència del 27-S, que ja no va concitar tant quòrum.
Les mirades de reüll que, en el discurs d’obertura del debat de política general, Torra va reclamar que els socis es deixessin de clavar continuaven presents ahir a l’hemicicle. “Avui som menys forts que ahir, som una mica més dèbils”, va constatar Sergi Sabrià. El president del grup d’ERC va coincidir a dir que els objectius que comparteixen amb JxCat (la independència, la defensa dels presos polítics i els exiliats i ajudar els qui més pateixen) “són més forts que les diferències tàctiques”, però hi va afegir una cua: “Els objectius van més enllà de les proclames de dignitat.” Missatge implícit per a JxCat. “Els grans consensos de país requereixen temps i lideratges compartits”, va rematar Sabrià.
El portaveu postconvergent, Albert Batet, no va fer cap referència durant la sessió de control a l’enrenou parlamentari amb ERC, però el president Torra va remarcar que, davant els atacs contra l’independentisme, la millor manera de reaccionar és amb la unitat: “Que abandonin l’esperança que ens dividiran. No ens dividiran. Anirem fins al final a defensar la democràcia i a defensar els presos i exiliats.”
El president del Parlament també llançava missatges conciliadors. En una entrevista a Catalunya Ràdio va reclamar una estratègia conjunta dels partits i entitats independentistes (després de l’ultimàtum de l’ANC al govern i la queixa d’Òmnium pel desgavell), tot fent una crida a “no mirar-se de reüll i intentar apunyalar-se”. Torrent va justificar la seva posició a la mesa al costat del PSC pel risc que les votacions de la cambra fossin invàlides amb la delegació de vot de JxCat: “No em puc apartar de les resolucions del ple. Soc el president del Parlament i la meva credibilitat va en funció del respecte a les decisions que prenem.”
Però entre l’esperit de desobediència que reclama Torra i el vot de Torrent amb els socialistes hi continua havent un abisme, unes diferències estratègiques que qüestionen que la legislatura pugui durar com a mínim fins a les sentències condemnatòries de l’1-O, tal com les dues parts s’han conjurat a garantir. En qualsevol cas, el problema de fons es manté i es visualitzarà cada vegada que l’independentisme perdi una votació a la cambra.
Es busquen suports
En aquest context, la possibilitat d’aprovar el pressupost a hores d’ara sembla impossible. Tanmateix, el govern manté la intenció de fer-ho amb la CUP i els comuns. Els anticapitalistes van retreure ahir a Torra que “acati” l’Estat espanyol i continuï consolidant retallades i privatitzacions. “Amb el nostre suport no, president; amb el suport de la CUP, no”, va respondre la diputada Maria Sirvent. Catalunya en Comú-Podem està oberta a negociar els comptes, però en el marc d’un acord global que impliqui també el govern de Pedro Sánchez i l’Ajuntament de Barcelona, governat per Ada Colau. Torra va replicar a la nova cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, que s’oblida de parlar del dret a l’autodeterminació: “Com hi juguen? Quin límit posen?”
En aquest sentit, el president va mantenir l’ultimàtum al govern de Sánchez perquè posi l’autodeterminació sobre la taula si no vol que l’independentisme li retiri el suport al Congrés i el va justificar per la urgència del fet de tenir dirigents empresonats i a l’exili: “Jo tinc pressa per treure els presos de les presons, em moro de ganes d’abraçar Carles Puigdemont i Marta Rovira aquí al Parlament, perquè els catalans tenen pressa per exercir el dret a l’autodeterminació.”
Justament, els diputats presos de JxCat, Turull, Rull i Sànchez, van presentar ahir un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè aixequi la suspensió ordenada pel Suprem. L’ANC també interposarà un recurs d’empara per la vulneració dels drets dels diputats, ja que els seus vots no van ser comptabilitzats dimarts a la cambra.
Com era d’esperar, els comitès de defensa de la República (CDR) van tornar a aparèixer en el discurs del principal grup de l’oposició, Ciutadans. Torra va acusa el partit taronja de voler criminalitzar-los i va advertir de la “irresponsabilitat” de la formació de parlar, per exemple, en termes de “comandos”. En aquest sentit, va avisar que Ciutadans “tindrà la responsabilitat del que pugui passar en un futur”.
Sánchez veu favorable la desunió
El govern de Pedro Sánchez viu amb la inestabilitat pròpia de qui té 84 dels 350 escons del Congrés, però al mateix temps observa a distància el dia a dia de l’estabilitat que pot oferir el govern de Quim Torra. Davant la desunió de JxCat i ERC, la primera anàlisi de Sánchez és que l’escenari català és ara “més favorable” i s’atribueix el mèrit que el Parlament presidit per Roger Torrent no obri un nou front judicial desobeint el jutge del Suprem Pablo Llarena.
Sabent que ara per ara la desunió independentista no es traduirà en eleccions –el rellotge comença a córrer a partir del 27 d’octubre–, fonts de La Moncloa interpreten que un independentisme no desobedient pot ser un soci d’una eventual negociació pressupostària i Sánchez no renuncia al vot a favor als comptes del 2019 d’ERC i del PDeCAT al Congrés. En la compareixença prèvia a les vacances d’agost, Sánchez prometia no obrir més fronts judicials dels que li ha llegat Mariano Rajoy. En l’arrenglerament d’ERC amb el PSC a la mesa del Parlament, Sánchez hi veu un tallafocs davant la temptació de desobeir i una escletxa oberta per a majories transversals.