Es tracta d’un moment que esperem des de fa 30 anys. El referèndum d’independència va ser, en un principi, una reivindicació dels canacs, però, les últimes dècades, s’ha convertit en una demanda de tots els habitants de Nova Caledònia. Dels 175.000 electors que estan cridats a les urnes, n’hi ha 80.000 que són canacs i 95.000 que no ho són. Fins ara, la sobirania francesa de Nova Caledònia era fruit d’una possessió unilateral. Però, amb el referèndum de diumenge, en cas que guanyi el no, aquest vincle amb França deixarà de ser imposat, ja que haurà estat escollit democràticament.

Crec que el setanta per cent dels neocaledonians votaran contra la independència. Habitualment, en les eleccions provincials a Nova Caledònia, el seixanta per cent de l’electorat vota per formacions no independentistes i el quaranta per cent, per partits independentistes. Durant la campanya, però, en els mítings de les formacions unionistes he vist molts independentistes que consideren que el país no està completament preparat per a la independència.

Sí, hi estaria d’acord, perquè així ho preveu l’acord de Nouméa del 1998. Però vull arribar a un acord amb els dirigents independentistes per evitar la celebració d’aquests segon i tercer referèndums de forma immediata. Això no significa que el dret a l’autodeterminació no s’hagi de continuar exercint. Però organitzar un altre referèndum el 2020 i un altre el 2022 seria negatiu per a Nova Caledònia

Sí, evidentment. Els catalans desitgen l’exercici del dret a l’autodeterminació de la mateixa manera com va succeir amb els quebequesos al Canadà o amb els escocesos a la Gran Bretanya. Tot i que no es tracta de la mateixa situació, és aquest mateix dret a l’autodeterminació el que ara exercim els habitants de Nova Caledònia.