Resposta “combativa” a la prohibició dels llaços grocs
El govern estudiava presentar al·legacions a la decisió de la Junta Electoral abans que venci el termini de 48 hores
L’incompliment podria passar de multa a la via penal, com va succeir amb l’alcaldessa de Berga
El govern preparava ahir una “solució combativa” a la decisió comunicada dilluns per la Junta Electoral Central (JEC) a Quim Torra en què li donava un termini de 48 hores per retirar dels edificis públics de la Generalitat els llaços grocs i les estelades. La portaveu del govern, Elsa Artadi, ho anunciava al matí i el gabinet de la Presidència i l’equip d’assessoria jurídica encara ho estaven analitzant ahir al vespre amb la intenció de donar una resposta avui, coincidint amb la finalització del termini, si és que finalment la donen en forma d’al·legacions o el president està disposat a no acatar l’ordre. La també consellera de la Presidència va qualificar de “ridícula” la resolució de la JEC, perquè pretén coartar la llibertat d’expressió: “No pot ser que s’interfereixi d’aquesta manera en la nostra manera de viure i fer política.” I, com va recordar, aquest tipus de situació ja es va donar abans de la campanya de les darreres eleccions del 21-D, quan també es va prohibir il·luminar edificis i fonts de color groc, com va passar a Barcelona, posar llaços grocs als arbres de Nadal, i també que en lluïssin membres de les meses electorals, a més de fer retirar diverses pancartes, entre altres coses.
En espera de la resposta de Torra, la JEC ja advertia ahir que l’incompliment de l’ordre podria acabar en alguna cosa més que una infracció de les normes establertes en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) i que podria comportar sancions de 300 a 3.000 euros. Si es donés el cas que hi hagués noves denúncies de formacions a les juntes electorals provincials, el cas podria passar a mans de la fiscalia perquè impulsés un procés penal per desobediència. Ja hi ha un precedent amb l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), que va acabar sent inhabilitada per no haver retirat una estelada en la campanya del 2015 com li va sol·licitar la Junta Electoral de la zona amb la insistència de la fiscalia perquè es reobrís una causa inicialment arxivada.
Mentre que diversos ministres, com la portaveu Isabel Celaá, Meritxell Batet i Josep Borrell, confiaven que Torra acatés la decisió i la beneïen, Carles Puigdemont la qualificava d’“estranya i esotèrica” i es plantejava si la voluntat no deu ser obrir una altra causa per desobediència, en aquest cas contra Torra.
També en va parlar el candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, que ho va qualificar de “negació absoluta de la llibertat d’expressió”, mentre que els comuns, per boca de la portaveu adjunta de CatECP, Marta Ribas, la van lamentar, perquè els llaços “no són més que un símbol de protesta pel judici”, però van evitar mullar-se sobre si Torra l’hauria d’acatar o no. La CUP, en canvi, té clar que s’ha de desobeir. “Els llaços grocs no s’han de retirar dels espais institucionals perquè mostren una protesta legítima que no té res a veure amb cap partit en concret; no va de partits, sinó de drets”, destacava la diputada Natàlia Sànchez. “La fal·làcia de la neutralitat de l’espai públic respon a una lògica autoritària”, concloïa. El PSC, en canvi, creu que “l’espai públic ha de ser plural, però les institucions han de ser espais neutrals”, en paraules de la portaveu parlamentària, Eva Granados.
Magistrats que no voten
La decisió de la JEC no va tenir els vots de dos dels magistrats que en formen part, Ana Ferrer i Luciano Varela, i que també ho són al Tribunal Suprem en la causa contra l’independentisme que aquests dies s’està celebrant a Madrid. Fonts judicials recollides per l’agència ACN explicaven que cap dels dos va intervenir ni va votar i que faran el mateix en properes reunions de la junta si hi ha assumptes que tinguin a veure amb el judici del procés.
LES FRASES
Cs exigirà que també els retirin dels ajuntaments
Un cop aconseguit que obliguin a treure les estelades i els llaços grocs dels edificis de la Generalitat, la líder de Cs, Inés Arrimadas, va avançar que també presentarà recursos a les juntes electorals de zona per tal que els prohibeixin a les façanes dels ajuntaments. “El criteri és molt clar: els edificis públics han de romandre neutrals, i més en període electoral”, proclamava. De fet, el PP ho ha començat a fer en ciutats com Sabadell, on ahir va reclamar a la Junta Electoral la retirada al consistori de la pancarta amb el lema Llibertat presos polítics i altres “símbols partidistes”.
En aquest sentit, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (JxCat), també tenia clar que sempre es podran trobar “fórmules imaginatives” per esquivar la prohibició. “Si no és un llaç groc, serà un quadrat, i tothom entendrà perfectament què és, però mai renunciarem a seguir exercint el nostre dret ala llibertat d’expressió”, hi afegia.
Arrimadas advertia que l’autoritat de la Junta Electoral “és efectiva”, ja que “això no és simbòlic, va de debò”. “Si Torra no fa cas del que diuen els jutges de la JEC, hi ha un procediment previst per als incompliments del requeriment, i confiem en la junta”, deia Arrimadas, que insistia: “Incomplir una resolució de la JEC en període electoral és una cosa molt seriosa, que s’ho pensin molt bé.” La cap de l’oposició denunciava que als edificis de la Generalitat “hi ha les cares dels candidats per tot arreu”. “És una vergonya; s’imaginen que hi hagués la cara d’Albert Rivera? Defensem unes eleccions lliures”, concloïa.
