L’Estat reprèn la persecució als ajuntaments, ara pel rei
Porta al jutjat nou consistoris i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Tots van donar suport a la resolució del Parlament que reprovava la posició de Felip VI justificant la violència policial de l’1-O
L’objectiu és aconseguir que s’anul·lin els acords de ple
L’Estat porta als jutjats nou ajuntaments gironins i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per haver aprovat una moció de suport a la resolució del Parlament que condemnava la justificació que va fer el rei espanyol Felip VI de la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. El govern espanyol ha interposat un contenciós administratiu contra els acords aprovats pels consistoris de Sant Gregori, Vilabertran, Bolvir, Llambilles, Sant Julià de Ramis, Riudellots de la Selva, Torroella de Montgrí, Maià de Montcal i Pont de Molins.
L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va assegurar ahir que no els faran “callar” ni tampoc “oblidar”. Puigtió recorda que la moció es va aprovar el mes de novembre de l’any passat per “unanimitat” per “estar al costat de la Generalitat” i diu que ho tornarien a fer avui mateix “si cal”. “Després del que es va viure a Sant Julià de Ramis, anirem a defensar-ho on calgui”, afirma.
Al seu torn, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí (ERC), considera “inversemblant” que l’Estat espanyol interposi contenciosos administratius contra posicions polítiques dels ajuntaments catalans. I encara més per una moció política que, segons Rufí, “condemna la posició del monarca espanyol en la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017. L’alcalde de Torroella considera que la moció “referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”, tot afegint-hi que “en primer lloc som demòcrates; en segon, republicans, i en tercer, independentistes. I ho continuarem sent”.
“No tenim res a amagar, el ple és sobirà i evidentment complim i assumim les decisions que s’aproven en el ple, si no ho féssim seria molt greu”, diu Josep Fuentes, l’alcalde de Pont de Molins. Fuentes està al cas que Pont de Molins és un dels municipis gironins contra els quals hi ha un contenciós de l’Estat a punt d’arribar, però ahir al matí no havien rebut encara cap notificació oficial.
La primera vegada
L’Ajuntament se n’ha assabentat a través dels mitjans de comunicació i pel cas de Sant Julià de Ramis. És la primera vegada que el poble estarà en el punt de mira de l’Estat per qüestions relacionades amb el procés català. Sobre el que pot significar aquest contenciós per al seu municipi, l’alcalde de Pont de Molins té clar que només pot fer-los perdre temps. “Jo treballo 25 hores al dia per aquest Ajuntament, els alcaldes tenim feina; que facin el que vulguin; que no tenen res més a fer?”, es pregunta l’alcalde.
A Riudellots de la Selva (Selva) van donar suport de manera unànime –set regidors de CiU i quatre d’ERC– a la declaració del Parlament en el ple del 5 de novembre del 2018. L’alcaldessa, Montserrat Roura, troba “preocupant” que els hagin presentat un contenciós per haver aprovat un text en contra de la violència policial. “Vam fer aquesta declaració de rebuig perquè vam veure el que va passar l’1 d’octubre, i ens semblava lògic.” La moció aprovada refermava “el compromís amb els valors republicans” i apostava per “l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia”. Roura recorda que l’endemà de la jornada del referèndum va anar al poble veí d’Aiguaviva, on van ser víctimes de la violència del cossos policials. L’alcaldessa lamenta que el rei hagués dit el que va dir, en el seu discurs del 3 d’octubre.
Per la seva banda, a Maià de Montcal ahir al matí encara no en tenien coneixement oficial perquè la notificació no els havia arribat encara. Aquest municipi de la Garrotxa està governat en solitari pel PDeCAT.
Tranquil·litat
L’alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué (Endavant Cerdanya) ha reaccionat amb tranquil·litat a l’anunci de la fiscalia de Girona. “No ens hem inventat res, el ple va votar una proposta de les entitats municipalistes”, ha indicat. Segons ell, la fiscalia els està investigant per molts altres temes sobiranistes que han estat motiu de debat i aprovació en el ple. “Veure’m com acaba tot”, ha sentenciat, tot subratllant que no està gens preocupat.
LES FRASES
Suport de la Bisbal a Lluís Sais
E.AUnes 300 persones es van concentrar ahir al vespre davant de l’ajuntament de la Bisbal per mostrar el seu suport a l’alcalde, Lluís Sais, després que la fiscalia de Girona hagi presentat una querella contra ell pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver donat suport municipal a la celebració del referèndum de l’1-O.
Representants dels diversos grups municipals van fer costat a Sais en els parlaments, a banda d’alguns alcaldes de la comarca, com ara Lluís Puig –Palamós– o Josep Sala –Forallac–. L’alcalde bisbalenc va agrair la presència dels assistents i, tot i insistir que té la consciència tranquil·la, va admetre que la notícia neguiteja la seva família, per bé que va tenir un record per als presos polítics en el judici i recordava que la seva situació és molt més dura que la d’ell. Sais va defensar que el programa d’ERC el 2015 preveia donar suport a les resolucions del Parlament, tot esgrimint que la desobediència seria haver-ho incomplert, i va argumentar que un 70% dels veïns van votar formacions independentistes el 21-D, sense comptar els vots a formacions favorables a la celebració d’un referèndum.
Dues-centes persones donen suport als 21 encausats a Girona
Òscar Pinilla
Cridats en el marc de la campanya 21 raons, unes 200 persones es van concentrar ahir al vespre a la plaça del Vi de Girona per mostrar el seu rebuig a la investigació oberta contra 21 persones encausades per les protestes durant l’1 d’octubre del 2018. Durant l’acte, es va llegir un manifest i es va fer una crida a la mobilització. “Estan en joc els drets i les llibertats de les persones”, va assegurar l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que és un dels encausats. “Sens dubte, ho tornaríem a fer”, diu.
Denúncia col·lectiva
En declaracions als mitjans de comunicació, Carla Costa, portaveu de la Forja Gironès, i alhora una de les detingudes durant l’operació indiscriminada de la policia espanyola del 16 de gener passat, va recordar que “manifestar-se no és un delicte, és un dret”. “Aquest cop vam ser nosaltres, però demà pot ser qualsevol altre persona”, alerta Costa, que va fer una crida a “continuar al carrer”. Al seu torn, l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, un altre dels investigats, va avançar que avui “la notícia serà que tirem endavant una denúncia col·lectiva per detenció il·legal per part de la policia espanyola”. “En els moments que estem vivint, d’estratègia de la por, repressiva, hem de ser més forts que mai, sortir al carrer amb determinació i cuidar-nos entre nosaltres molt i molt”, afirma Sabater. L’alcalde de Verges va agrair el suport que estan rebent tots els encausats.
Els actes de protesta continuen avui. També en el marc de la campanya 21 raons hi ha convocada una concentració a les 8:45 h als jutjats de Girona. La raó: el jutjat d’instrucció 4 de Girona ha citat a declarar 19 activistes investigats pel tall del TAV. Entre ells, els 16 detinguts per la policia espanyola per suposadament haver intervingut en els actes de protesta, entre els quals hi ha l’alcalde de Verges i el de Celrà, tots dos de la CUP. Els primers investigats que ja van ser citats a declarar fa uns dies es van acollir al seu dret a no declarar. “Hi anirem amb la cara ben alta; qui es va manifestar l’1 d’octubre ho va fer lliurement i pacíficament, i pel que fa als que no hi van anar, però igualment va ser detinguts per la policia, hi anirem per denunciar-ho”, sosté Ignasi Sabater.
