Política

JORDI SÀNCHEZ

CAP DE LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA EL 28-A

“El PSOE ha de permetre el dret a l’autodeterminació”

“Qui vulgui els vots de JxCat haurà d’escollir la via del diàleg i acceptar que el referèndum pot formar part de la solució”

“El nostre judici avui seria molt més complicat sense les victòries davant la justícia alemanya i belga”

La conversa amb Puigdemont formarà part per sempre més dels meus records. De les coses boniques viscudes a la presó L’única garantia per frenar un govern agressiu amb Catalunya i continuar defensant l’1 d’octubre és votar JxCat
Només Turquia ha tingut a la presó diputats sense condemna. Crec que el Suprem ens deixarà anar a prendre possessió de l’escó Hi ha gent amb molt de poder que té ganes de silenciar la posició de Junts per Catalunya i d’apartar el president Puigdemont
Fins ara cap testimoni ha aportat cap prova ni cap relat que avali amb fets irrefutables la tesi de la fiscalia Votar socialista és obrir la porta del govern a Rivera. Si aritmèticament suma, el PSOE buscarà el pacte amb els d’Arrimadas
Els debats a quatre són l’expressió de què volen fer amb nosaltres. Volen decidir per nosaltres sense ni escoltar-nos

Empresonat des del 16 d’octubre del 2017, Jordi Sànchez és el candidat de Junts per Catalunya en les eleccions espanyoles del 28-A. En la recta final, repassa com està vivint, en ple judici al Suprem, aquesta campanya del tot inusual i molt diferent de la dels passats comicis catalans, quan era número dos de la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont.

Estem davant una campanya atípica, com l’està vivint?
Amb la convicció que la presó no impedirà que la nostra força sigui disminuïda ni silenciada. Estem al bell mig d’un judici polític. És molt important que la gent de l’1 d’octubre se senti interpel·lada i vagi a votar. Només ens tenim a nosaltres per defensar l’1 d’octubre i el referèndum. No podem fallar. El 28 hem d’omplir de nou les urnes de vots sobiranistes.
Aquest cap de setmana ha pogut protagonitzar una conversa amb l’expresident Carles Puigdemont, com l’ha viscuda?
Amb molta emoció. Més de 18 mesos sense poder conversar obertament amb ell. M’agradaria que ni ell ni jo ens haguéssim vist en aquestes circumstàncies, malgrat tot aquesta conversa formarà part per sempre més dels meus records. De les coses boniques viscudes a la presó.
Presó i exili connectats en una mateixa pantalla, són les dues cares d’un mateix combat?
Avui, sense la feina feta per l’exili, nosaltres seríem molt més febles. I l’exili sense presó estaria molt més lluny. Tenim una estratègia compartida i estem preparats per resistir, per persistir. Només si som persistents tindrem possibilitats de guanyar. I el president i jo, exili i presó, ho estem.
Com valora la feina que estan fent Puigdemont i la resta d’exiliats fora de Catalunya?
Imprescindible. Tant políticament en la tasca d’internacionalitzar com judicialment davant dels tribunals. El nostre judici avui seria molt més complicat sense les victòries davant la justícia alemanya i belga.
L’ha sorprès la decisió de la Junta Electoral de deixar participar els presos en actes de campanya?
Sí, m’ha sorprès. Recordo que en les eleccions del 21 vaig ser castigat a 30 dies sense sortir al pati i van prohibir la comunicació amb la persona que era el meu punt de suport amb l’exterior per una gravació telefònica.
A què atribueix el canvi de criteri respecte a la campanya de les eleccions catalanes quan no van poder fer actes? 
Ara la JEC se sap vigilada per organismes internacionals, hi ha sentències del TEDH i no pot anar tan decidida a vulnerar els nostres drets polítics i dels nostres electors. Malgrat tot, hauríem de fer campanya en llibertat.
Ha seguit els debats a quatre dels candidats del PSOE, Unides Podem, el PP i Ciutadans, Catalunya és una constant però no hi ha representants de partits independentistes…
És l’expressió de què volen fer amb nosaltres. Volen decidir per nosaltres sense ni escoltar-nos. Per això la resposta ha de venir el 28. Serem forts si omplim de vots independentistes les urnes. Només ens tenim a nosaltres mateixos per defensar-nos. Ningú com Junts per Catalunya és la garantia de mantenir viva la flama de l’1 d’octubre.
Li hauria agradat presentar-se a les eleccions en una llista unitària? Que no s’hagi pogut materialitzar respon a la desconfiança entre els partits que començaria a mitjan octubre del 2017 i que vostè comentava en una entrevista anterior en aquest diari?
Aquestes eleccions van de llibertat, de democràcia i de Catalunya. Des de Junts per Catalunya hem intentat de totes maneres una llista unitària que representi la força del poble que va fer possible l’1 d’octubre. No és temps de fer partidisme, és temps d’unitat. I Junts per Catalunya és la llista més unitària i plural de les que es presenten. 
Com es troba després de tants dies a la presó?
Amb força i determinació. No hi ha marge per baixar la guàrdia i desanimar-se. 18 mesos a la presó és una injustícia tan gran que només es pot suportar mantenint els ideals i les conviccions. 
Haurà valgut la pena aquest sacrifici personal? 
Sí, no ho dubti. Si t’ho proposes sempre hi ha un demà més prometedor que l’ahir i que l’avui. Només progressen els que miren endavant. I això és el que vàrem fer l’1 d’octubre,  sembrar de llavors el present tot mirant el futur. I crec que col·lectivament avui som més forts que abans de l’1 d’octubre. La presó és dura, certament, tant per als que estem a dintre com per als familiars i amics. Però algun dia s’acabarà i serà temps de recollir els fruits de les llavors plantades. I els recollirem, segur.
Què enyora més de l’exterior? Ahir va ser Sant Jordi... Sant Jordi, per exemple?
Les rutines de la llibertat. Fer sense haver de demanar permís. Una conversa amb un amic, el bon dia al matí amb la família, la caminada fins al metro per anar a la feina, petites coses de cada dia, que mai valorava abans d’entrar a la presó.
Com valora la marxa del judici al Suprem? 
Amb preocupació. Si bé és cert que les defenses es mostren optimistes perquè fins ara cap testimoni ha aportat cap prova ni cap relat que avali amb fets irrefutables la tesi de la fiscalia, el cert és que els diaris i les televisions espanyoles creen un relat que anticipa la condemna.
Creu que s’està podent demostrar que no va passar allò que no va passar? 
La part documental de les nostres defenses i els nostres testimonis encara no han començat a comparèixer. La decisió del Tribunal de no permetre contraposar en aquest moment del judici la versió dels testimonis de l’acusació amb els vídeos aportats com a prova ens perjudica. Això impedeix fer visibles les contradiccions de moltes declaracions amb els fets realment succeïts. I facilita que alguns mitjans comprin acríticament tota la versió de la violència, l’odi i la insurrecció que la Guàrdia Civil diu que es va viure. En tot cas falta molt judici.
“Jo em preparo per acusar l’Estat i guanyar l’absolució”, va dir fa unes setmanes. Ho manté després d’aquestes setmanes de judici?
I tant. Aquest és un judici polític. No acusar l’Estat per les violacions als drets i les llibertats polítiques és assumir la condemna sense marge per recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Jo estic a la presó per haver estat president d’una entitat, l’ANC, que va tenir l’atreviment de mobilitzar durant anys centenars de milers de persones i que el 20-S es va atrevir a protestar contra una decisió judicial. On és la democràcia? I el dret a manifestació? Fa 550 dies que estic a la presó. Només puc continuar acusant l’Estat i exigint l’absolució. 
Què n’opina, de la retirada forçosa dels llaços grocs i pancartes reclamant la llibertat dels presos polítics? Que s’hagin hagut de retirar tot i assegurar que no es faria, pot donar la sensació que els independentistes no tenen cap marge de maniobra?
La prohibició de símbols, colors i paraules és el termòmetre de l’Estat de la democràcia a Espanya en aquests moments. Gràcies a l’actitud del president Torra l’Estat espanyol ha quedat una vegada més retratat deixant al descobert les seves febleses democràtiques.
Com valora el procés que l’ha dut fins a cap de llista, amb la sortida de diputats del PDeCAT que fa temps que eren a Madrid i les crítiques que han fet sobre tot plegat?
Tot el respecte pel PDeCAT. Jo no soc del PDeCAT i no em correspon parlar d’ells. En tot cas, Junts per Catalunya és molt més que el PDeCAT. Incorpora persones independents, com és el meu cas, el de la Laura Borràs i el d’en Jaume Alonso-Cuevillas, i exdirigents socialistes en llocs destacats com ara Marina Geli. En tot cas el consell nacional del PDeCAT va ratificar les llistes amb més d’un 70% de suport. 
Si no ha pogut seure al Parlament de Catalunya, tot i ser escollit el desembre del 2017, creu que ho podrà fer amb normalitat al Congrés dels Diputats? 
Només Turquia ha tingut a la presó diputats sense condemna. Crec que el Suprem, molt preocupat per la seva imatge, ens deixarà anar a prendre possessió de l’escó. Si el Suprem ho prohibeix ho denunciarem internacionalment.
Els socialistes espanyols han interpretat les llistes de Junts per Catalunya com un cop de porta a la via del diàleg. Per què els incomoda tant la presència dels presos polítics al capdavant de les candidatures? 
Hi ha gent amb molt de poder que té ganes de silenciar la posició de Junts per Catalunya i d’apartar el president Puigdemont de l’escenari polític. És el preu que s’ha de pagar per ser coherent i digne. Els presos incomodem perquè som l’evidència que Espanya té un problema democràtic. Ells ens voldrien silenciats i amb el cap cot. No ho farem. Junts per Catalunya som la memòria viva del que aquest país va viure en el referèndum. I això incomoda.
El preocupa que Vox tregui uns bons resultats? El tripartit de la dreta és el pitjor escenari? 
Qualsevol escenari amb regust a 155 és molt dolent. El tripartit de dreta ho és però el PSOE i Cs, també. Aquells que creguin que per frenar Vox el vot útil és el PSC han de saber que votar socialista és obrir la porta a Rivera al govern d’Espanya. L’única garantia per frenar un govern agressiu amb Catalunya i continuar defensant l’1 d’octubre és votar JxCat. 
L’independentisme què hi ha d’anar a fer, a Madrid?
Junts per Catalunya anirà a fer política, a defensar l’autodeterminació i a buscar un diàleg per superar el bloqueig que Rajoy i Sánchez han imposat. Anem a desbloquejar i a trobar una sortida dialogada amb l’autodeterminació com a solució.
Amb quines condicions investiria Pedro Sánchez, que, per cert, recentment ha declarat que amb un govern del PSOE Catalunya mai aconseguirà la independència?
Qui vulgui els vots de Junts per Catalunya haurà d’escollir la via del diàleg i acceptar que el referèndum pot formar part de la solució. El PSOE no ens ha de donar la independència, és el poble de Catalunya que ha decidir el seu futur. El PSOE ha de permetre que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l’autodeterminació, la resta ja és cosa dels ciutadans, que decidiran en llibertat davant de les urnes.  
El PSOE tampoc ha negat un possible pacte amb Ciutadans?
Votar socialista és obrir la porta del govern a Rivera. Cs és un soci còmode per a Sánchez. Si aritmèticament suma, el PSOE buscarà el pacte amb els d’Arrimadas, i això és tan greu per a Catalunya com un govern del PP i Cs. Que ningú tingui la temptació de votar socialista per frenar Vox. L’únic vot útil independentista per frenar Vox i Cs és Junts per Catalunya.
Veu a l’horitzó un altre article 155? Com interpreta les amenaces de la dreta?
És una amenaça constant, és l’evidència de la incapacitat d’assumir el problema i de buscar solucions des del diàleg. El PP, Cs i el PSOE ja han provat el 155, i qualsevol aliança governamental entre si els pot portar a imposar-lo de nou. 
Com a president de la Crida Nacional, quin futur té aquesta formació? Creu que els ciutadans han entès prou bé per què i com s’ha format?
La Crida té com a objectiu promoure la confluència entre l’independentisme democràtic. Ara, en aquest període electoral, manté una baixa activitat per no generar confusió. Si hem de fer cas del nombre de fundadors i simpatitzants, puc assegurar que els ciutadans han entès la mar de bé la seva importància.
Quina ha de ser l’estratègia de l’independentisme per aconseguir materialitzar la República? Caldrà, al seu parer, fer un nou referèndum?
No deixar-se desmobilitzar ni desmoralitzar. Si mantenim la majoria i persistim en l’exigència vencerem. L’Estat no podrà negar per sempre l’exigència si prové d’una majoria permanentment reforçada. Però cal anar-hi, anar-hi, anar-hi...

Activista, cap de llista i empresonat a Soto del Real

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) està en presó preventiva des de fa més de 550 dies i està sent jutjat al Tribunal Suprem, al capdavall, per haver presidit l’Assemblea Nacional Catalana. És activista social, pacifista i defensor de les llibertats des de primera hora. Va ser objector de consciència, dirigent de la Crida per la Solidaritat els anys vuitanta i noranta i posteriorment es va moure en l’òrbita d’ICV. El 2010 va ser nomenat adjunt al Síndic de Greuges. Cinc anys més tard va ser escollit president de l’ANC en substitució de Carme Forcadell, i ho va ser durant dos mandats. A diferència del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, Sànchez sí que va fer el salt a la política de partits des de la presó i es va presentar com a número 2 de Puigdemont el 21-D. Va ser el segon candidat que la formació va intentar fer president. El jutge Pablo Llarena ho va impedir. Actualment impulsa la Crida Nacional per la República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC aposta per reformar l’Estatut i la Constitució en sentit federal quan hi hagi les majories necessàries

Barcelona

El ple tomba una moció de Cs que demanava no investigar les actuacions dels Mossos per la sentència de l’1-O

Barcelona

L’Audiència Nacional anul·la l’ordre de presó d’un dels CDR

Madrid

La CUP veu “molt ridícul” que Sánchez emmarqui una trucada a Torra en una ronda de presidents autonòmics

Barcelona

Ponsatí demana que Sánchez i Rajoy declarin al judici per la seva euroordre

Edimburg

El Consell per la República promourà l’elaboració d’una “Constitució de la República Catalana” al Parlament

brussel·les

Iceta proposarà que Marín sigui la presidenta i Granados la viceprimera secretària de la direcció del PSC

Barcelona

La Sareb impulsa una campanya per vendre més de 2.600 cases de 500 pobles de menys de 5.000 habitants

madrid

PIMEC veu com una “oportunitat històrica” que ERC negociï amb el PSOE la governabilitat a l’Estat

Barcelona