Política

EL RADAR

Mirant cap al sud

La victòria del PSOE injecta optimisme a la socialdemocràcia europea

La còmoda victòria del PSOE en les eleccions del 28 d’abril ha insuflat confiança i optimisme a la socialdemocràcia europea, que paga encara les renúncies de finals del segle passat, quan es va apartar dels seus principis ideològics i va abraçar les polítiques econòmiques neoliberals. La tercera via de Tony Blair (1997-2007) i les reformes del canceller Schröder (1998-2005) es convertirien en exemples paradigmàtics del gir d’aquesta nova esquerra cap a un capitalisme menys regulat que acabaria esclatant uns anys més tard.

La gran recessió del 2008 va aprofundir la crisi de l’esquerra, però també va arrossegar en la seva envestida els partits conservadors amb què els socialdemòcrates s’havien alternat al poder les últimes dècades, en la mesura que ni els uns ni els altres van saber respondre a la tempesta financera global. Les retallades socials i l’obsessió per quadrar els comptes públics a expenses dels incentius per reactivar l’economia van empitjorar les condicions de vida de la gent, que es va desfogar en les urnes castigant els partits polítics tradicionals i afavorint opcions més radicals d’esquerra i de dreta.

Fa només dos anys, el Partit Socialista es volatilitzava en les presidencials franceses; a Alemanya, la CDU de Merkel i l’SPD obtenien els pitjors resultats en unes generals, i, a Itàlia, els progressistes del Patit Demòcrata s’enfonsaven a mans d’ultradretans i populistes antisistema.

La mateixa nit del 28 d’abril, el Partit dels Socialistes Europeus (PSE) celebrava la victòria de Sánchez i veia l’hora del retorn del centreesquerra continental al poder. “El PSOE ha centrat la campanya en polítiques socialistes i socialdemòcrates, i els electors li han donat suport. Això és el que necessita també tota Europa”, afirmava el PSE. Els socialdemòcrates europeus s’agafen al salt endavant del PSOE i a l’ajustada victòria del centreesquerra en les generals d’abril a Finlàndia (en què es va imposar a l’extrema dreta per només un escó) per confiar en uns bons resultats en les pròximes europees. Sense oblidar l’efectivitat de la geringonça portuguesa, l’experiment d’un govern socialista en minoria amb el suport de l’esquerra radical, que ha tret el país de la crisi. La premsa liberal anglosaxona ha cobert d’elogis el primer ministre portuguès, António Costa, que considera un cas aïllat d’èxit entre els polítics progressistes europeus, en haver estat capaç de revertir l’austeritat avançant alhora en el compliment dels objectius de dèficit que dicta Brussel·les.

Pels socialdemòcrates europeus, tots aquests són al·licients per a una remuntada, que costarà d’arribar. Víctimes del malestar covat per les crisis successives, hauran de recuperar abans la bandera de la justícia social que van abandonar en el passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Un total de 550 nens han mort a Ucraïna des que va començar la invasió russa

barcelona
POLÍTICA

Plega l’alcaldable d’IPS-CUP de l’any passat i del 2019

Salt
política

Aragonès veu l’amnistia una “victòria de país”

barcelona
judicial

El TSJC no admet la querella de Vox i la denúncia de Cs contra la Mesa per la ILP sobre la independència

barcelona
Sud-Àfrica

Els primers resultats apunten a la pèrdua de la majoria absoluta de l'ANC

Barcelona
Regne Unit

La dissolució del Parlament dona el tret de sortida a la campanya electoral

Barcelona
política

Un processat per l’1-O ja en demana l’amnistia al jutjat 13

barcelona
mèxic

La campanya mexicana tanca amb un candidat a alcalde mort a trets

barcelona
Guerra a Gaza

Israel ja controla l’estratègic corredor de Filadèlfia a la frontera entre la Franja i Egipte

Barcelona