Les primeres dades de l’escrutini donaven un triple empat a Antonio Martín, candidat del PSC; Noemí Llauradó, d’ERC, i Carles Pellicer, de Junts per Reus, que finalment va fer una acceleració que li va donar 7 regidors (21,91% dels vots) pels 6 (17,17%) d’ERC i els 6 del PSC (17,03%). Ciutadans quedaria amb 3 (10,62%); la CUP, amb 3 (8,70%), i Ara Reus, amb 2 (6,49%). Amb aquest resultats Pellicer podria ser alcalde amb suport del vot sobiranista. En clau també sobiranista, la suma d’ERC i la CUP no arribaria a la majoria absoluta. El unionistes tampoc no sumarien prou per obtenir una majoria absoluta amb un candidat alternatiu. Pellicer podria quedar fora de l’alcaldia amb una possible entesa entre el PSC, ERC i la CUP. El Partit Popular ha quedat fora del consistori sense cap regidor.

Si sumen els regidors de Junts per Reus, ERC i la CUP queda palès que la capital del Baix Camp ha optat per la via sobiranista amb un lleu increment del vot socialista, un manteniment de Ciutadans i un transvasament de vots de la CUP probablement a ERC. Junts per Reus, que en les eleccions del 2015 encara es presentava amb la denominació de Convergència, manté els mateixos regidors.

Una de les característiques d’aquestes municipals a Reus era la gran fragmentació del vot. S’hi han presentat dotze llistes: set amb representació municipal fins ara: Junts xReus, CUP, Ciutadans, PSC, ERC, PP i Ara Reus, i cinc sense representació municipal: dCIDE, formada per antics militants de Ciutadans; Primàries, Entre Veïns, En Comú Podem Reus i Vox.