Política

Puigdemont i Mas aposten per unificar JxCat i el PDeCAT

La prioritat ara és dotar d’estructura de partit tot l’univers neoconvergent

La marca electoral JxCat és la més ben situada per fer de paraigua en detriment de Crida Nacional, que queda aparcada

Els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, i els seus entorns més propers, estan posant fil a l’agulla per fer confluir en una única organització l’espai postconvergent del PDeCAT i la marca electoral transversal independentista Junts per Catalunya –registrada pel PDeCAT–, que Puigdemont va liderar en les eleccions del 21-D i que s’ha utilitzat per aglutinar les dues formacions en les eleccions espanyoles, europees i municipals, amb resultats molt desiguals.

Els dos líders amb pes específic dins la formació sortida de la refundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el juliol del 2016, tot i no ocupar cap càrrec directiu actualment, en tornaran a parlar el dia 19 a Waterloo i volen liderar aquest procés, que en les últimes setmanes s’ha definit com d’“endreça” o d’“harmonització de la polifonia de veus” entre els dos espais polítics un cop obtinguts els darrers resultats electorals, clarament favorables en les eleccions europees, encapçalades per Puigdemont, però de clar retrocés en les espanyoles i en les municipals, en les quals JxCat va fer una aposta pels presos polítics en els primers llocs d’algunes de les candidatures.

Les darreres municipals, a més a més, han posat fi a la marca CiU, que encara cuejava als ajuntaments, i arreu ha tingut més pes i s’ha estès la nomenclatura JxCat, que a hores d’ara, però, no deixa de ser una marca electoral amb presència i focus mediàtic al Parlament, al Congrés dels Diputats, al Senat i ara als consistoris. Tanmateix, i aquí rau el punt feble, no està dotada ni d’una estructura de partit, ni d’una direcció global ni tan sols d’un lideratge acceptat i votat per tots que permeti agafar les regnes i legitimar-ne el projecte i el full de ruta.

Confluència tardana

La intenció ara és que tot aquest procés de confluència, que reconeixen que potser arriba tard, es faci durant les properes setmanes i durant el juliol, amb el més prioritari sobre la taula: estructura, full de ruta i candidat de cara al que, ben segur, marcarà i condicionarà la política els pròxims anys, la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes i al procés que va acabar amb una declaració simbòlica d’independència després del referèndum de l’1-O.

La idea seria aprofitar l’estructura bàsica organitzativa del PDeCAT, ja que JxCat no en té, i crear un nou espai de governança amb la meitat de membres de cada sector i començar a preparar el terreny per a les properes eleccions catalanes i buscar un possible candidat. Aquesta endreça, però, no serà fàcil ni és clar que s’acabi durant l’estiu. D’una banda, perquè caldrà veure en quin format s’acaba teixint i sota el paraigua de quina sigla, si mantenint-les totes dues o creant un partit nou; de l’altra, perquè la malfiança entre sectors del PDeCAT i JxCat no ha parat de créixer, amb crítiques per la inexistent coordinació amb l’espai parlamentari afí a Puigdemont, que s’ha incrementat amb la confecció de les darreres llistes, que han suposat una única presència al Congrés amb els més afins a l’expresident a l’exili. En qualsevol cas, i en el pitjor dels escenaris, s’assegura que a Mas i a Puigdemont no els tremolarà el pols per convidar a deixar la formació tots aquells que s’oposin a aquesta operació. Una opció que no va descartar fa uns mesos l’excoordinadora del PDeCAT Marta Pascal, una de les veus crítiques amb Puigdemont, alineada, però, amb el sector més conservador dins del gran ventall en què s’ha convertit l’univers neoconvergent.

Dins del PDeCAT hi ha un sector crític, tot i que minoritari, amb el protagonisme de l’expresident Puigdemont, tot i reconèixer-li el poder de convocatòria electoral, pel fet que marqui les directrius des de Waterloo, hagi apartat dirigents històrics –com ara Carles Campuzano i Jordi Xuclà– i “imposi” els seus afins en tots els òrgans de direcció i candidatures amb resultats no reeixits. Ho exemplifiquen amb Elsa Artadi a Barcelona i Laura Borràs a Madrid, però també amb l’impuls d’iniciatives que han dividit encara més l’espai postconvergent com ara la Crida Nacional.

Procés acordat

Hi ha un altre espai menys bel·ligerant dins del PDeCAT que no posa tants peròs, malgrat que sí que demana un procés de confluència acordat i lleial, amb una direcció de consens, i reclama que els independents de JxCat i el nou espai que es configuri mantingui l’espai ideològic del PDeCAT. Per això, confien en la figura d’Artur Mas i, de fet, el mateix president del partit, David Bonvehí, ha reconegut en més d’un consell nacional la necessitat de tenir una formació amb capacitat d’adaptar-se a les demandes de la societat i confeccionar candidatures transversals si el moment ho requereix, però a la vegada defensa el patrimoni que representa el PDeCAT al territori i els bons resultats electorals en les municipals en aquelles poblacions on hi havia candidats de la formació postconvergent. Bonvehí, que presideix el partit des de l’assemblea nacional del juliol de l’any passat, en què va dimitir Pascal, també té crítics que volen treure’l de la direcció al·legant que no planta prou cara a Puigdemont. Ho volen fer convocant una nova assemblea extraordinària –l’ordinària tocaria el 2022– fent valdre la petició de dues terceres parts dels membres del consell nacional, si bé l’actual direcció veu difícil que pugui prosperar.

La polifonia de veus encara es fa més evident dins l’espai de JxCat, que es presenta amarat de figures independents que es van involucrar en el projecte atretes exclusivament pel lideratge de Puigdemont però que se senten lluny del que pot representar l’esperit més conservador i tradicionalista del PDeCAT. Amb tot, en aquest sector independent de sigles i partits també es coincideix en la necessitat de fer endreça i concretar i unificar un full de ruta, una tasca força complexa tenint en compte l’existència de posicions diverses i especialment les futures accions en clau nacional que hauria d’incloure, ja que el debat està totalment obert i és incert a causa també del que acabi dictant el Suprem, que podria provocar tot un ventall de respostes que van des de la convocatòria d’unes eleccions fins a una manifestació.

En el primer cas, però, sorgeix el primer interrogant important, ja que la resposta determinarà les adhesions a aquest nou projecte de l’espai neoconvergent: “Eleccions per fer què?” I més després d’un context electoral en què en l’àmbit local ERC s’ha imposat en vots.

La Crida Nacional

En aquest trencaclosques, el paper de la Crida Nacional per la República que van impulsar Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez el juliol passat com a paraigua d’aquest espai per crear una candidatura unitària independentista ha perdut pistonada i protagonisme, ja que s’ha mantingut al marge dels darrers processos electorals mentre treballava per la implantació al territori. El moviment, que sí que es va inscriure com a partit, està en espera d’aquest procés de redefinició entre JxCat i el PDeCAT, però molts dels seus associats i fundadors, que provenen del mateix espai de JxCat o bé d’ERC, la CUP, els CDR o altres moviments, se sentirien còmodes unint-se al procés de confluència si no se circumscriu exclusivament a una candidatura electoral. Els més propers a l’expresident de JxCat (Torra, Sànchez, Toni Morral, Gemma Geis, Laura Borràs, Elsa Artadi) i membres de les dues formacions (Damià Calvet i Albert Batet) van ser escollits al gener per ocupar càrrecs a la direcció. També va ser el cas de presos polítics com Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull, i polítics a l’exili com Lluís Puig, però pocs càrrecs del PDeCAT s’hi van inscriure malgrat que en la darrera assemblea, el juliol passat, es va aprovar instar els associats a afegir-s’hi i a participar-hi activament. És el que aleshores es va anomenar un “encaix” i que mai es va acabar de resoldre.

A més a més, l’aparició de la Crida Nacional, lluny d’aglutinar, va provocar un cert desordre i molt malestar al territori, atès que es va considerar aquesta maniobra una ingerència deslleial pel fet que coincidia amb el moment en què es preparaven les llistes electorals municipals, la qual cosa va acabar enfrontant els grups que, d’altra banda, ara es veuen forçats a l’entesa.

La comissió per determinar cap a on camina la formació la formen Mas i Puigdemont; el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el portaveu del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia