Política

QUIM TORRA

131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Si marquem un horitzó comú, sembla lògic un govern de concentració”

“El resultat del debat constituent l’hem d’acabar portant al Parlament per discutir-lo”

“No descarto ser presidenciable, però només si l’objectiu és la independència”

“La meva resposta sobre si aniré o no al judici cal entendre-la des del marc de la desobediència i la no-violència”

“Crec que la decisió d’inhabilitar-me ja està presa”

Som a les portes de la Diada Nacional i d’un judici els dies 25 i 26 de setembre al Tribunal Superior de Justícia que pot suposar la inhabilitació del president Quim Torra pels llaços grocs.

Vostè va ironitzar sobre la rapidesa de com ha anat tot plegat.
Sí, era una manera de veure-ho, amb ironia. L’altra és amb la cruesa de veure com un Estat, implacablement, un cop agafa un objectiu el persegueix fins al final i no té cap vergonya de res: magistrats que s’han mostrat públicament favorables al 155 i a la retirada de llaços grocs són els que em jutjaran, irregularitats processals, coincidència amb les dates del debat de política general...
Creu que la decisió, la inhabilitació, ja està presa?
Jo crec que sí, des que la Junta Electoral Central fa el requeriment a petició de Ciutadans i el PP tot segueix un camí que inevitablement ha d’acabar amb la inhabilitació, quan tècnicament és impossible que amb un tribunal imparcial això passés. Ara està jutjant la justícia espanyola i tots sabem què persegueix: acabar de donar el cop d’estaca definitiu al moviment independentista català i a la meva persona.
La data coincideix amb el debat, sembla que no hi ha intenció de canviar-la i la fiscalia ja ha dit que no es faci. Vostè parla de lleialtat a les institucions catalanes, li ha passat pel cap no presentar-s’hi?
Qui te el problema és el TSJC i nosaltres hem de saber si respecta la separació de poders. Per mi, això són temes menors. La meva resposta sobre si aniré o no al judici cal entendre-la des del marc en què ens movem. Hi ha quatre grans principis: democràcia, republicanisme, drets humans, civils i polítics i desobediència i no-violència. És prenent com a base aquest corpus amb què encetem una nova etapa que jo prendré la decisió.
Però li ha passat pel cap?
Cal que la resposta s’adigui amb allò que sempre diem, que defensarem i exercirem el poder amb un escrupolós respecte pels drets humans, socials i polítics de tothom, també els del president de la Generalitat. Em sembla que la resposta és clara.
No anar-hi seria practicar la desobediència que vostès prediquen?
No anar-hi seria posar de manifest que ens hem de plantar. Quan parlem de confrontació democràtica, de què estem parlant? Doncs que ens plantem davant d’un Estat autoritari i repressiu que utilitza tots els poders per tirar endavant la seva idea. Per això hi estem enfrontats democràticament i de manera no violenta, amb les úniques armes de la desobediència civil.
Estem millor que al principi de la legislatura?
Catalunya està a punt de tancar una etapa marcada per la repressió. Mentre hi ha hagut el judici, la repressió ens ha aclaparat una mica a tots. Això s’acaba. En aquesta nova etapa que comença, proactiva i no reactiva, en què tanquem el dol i tornem a posar el que la Diada ens demana, Objectiu independència, en el centre del debat, necessitem tres coses: enfortir-nos, tenir un pressupost i un horitzó per concretar com fem aquest Objectiu independència.
És evident que la unitat estratègica en l’independentisme no hi és del tot.
És molt complicat, però alhora hi ha brots d’esperança i el convenciment per part de tots els actors polítics del repte que tenim al davant, del moment històric que tornem a tenir tots. Tinc la màxima confiança en la màxima responsabilitat de tots els actors polítics, socials i econòmics que ens han acompanyat en aquest trajecte. Estem en una situació no gaire diferent de la que hi havia en els prolegòmens del primer d’octubre. I el primer d’octubre és possible perquè hi ha una comunió entre un govern decidit a tirar endavant i una societat civil que l’acompanya.
Hi ha un govern cohesionat en aquests moments?
En aquests moments hi ha un govern cohesionat. Probablement el que sí que necessitem és enfortir-lo, i això vol dir donar-li les eines, tenir un pressupost, tenir un horitzó clar i compartit per la societat civil. Això és el que ha de fer un govern que s’ha d’enfrontar a un dels moments més importants de la nostra història contemporània. S’està jutjant el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Si estem dins el marc general del principi Ho tornarem a fer, dret negat - dret exercit, si es nega el dret a l’autodeterminació de Catalunya, haurem de tornar a fixar-nos com a horitzó l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Oriol Junqueras no descarta unes eleccions anticipades com a resposta a la sentència; Pere Aragonès parla d’eleccions si no hi ha pressupost; Roger Torrent, de govern de concentració; Josep Bargalló, d’una qüestió de confiança; l’hem sentit a vostè i a l’expresident Carles Puigdemont dient que no hi haurà eleccions. No sembla sinònim d’un govern cohesionat.
La meva preocupació és tirar endavant junts, perquè només junts ho podem fer. Apel·lo a tots els ciutadans i tots els polítics que van fer possible l’1-O. Tothom sap que no hauria estat possible sense aquesta comunió d’interessos, sense la generositat i solidaritat republicana que es va crear en aquell moment per tirar endavant.
Aquestes discrepàncies a què les atribueix? Perquè deuen ser discrepàncies.
Sí, hi ha discrepàncies. És prou evident que l’independentisme durant aquests mesos, fruit d’unes eleccions... qualsevol elecció provoca discrepàncies, perquè t’estàs enfrontant electoralment a altres companys que poden tenir els mateixos objectius però que militen a diferents partits i, per tant, hi ha una confrontació i un debat ideològic. I després hi ha un debat postelectoral amb els pactes. Aquesta situació és la que volem per enfrontar-nos a una sentència com la que ens ve? O no ens convé a tots molt més treballar per donar una resposta conjunta des de la majoria independentista que hi ha al Parlament, de 70 diputats?
Vol dir que la confrontació hauria de ser amb l’Estat, i no pas entre vostès?
És la manera més clara de dir-ho.
Junqueras parlava aquesta setmana en una entrevista a la SER d’un govern de concentració. Vostè què en pensa? Ho veu?
Si marquem un horitzó pel dret a l’autodeterminació i aquest govern és més enriquit amb altres personalitats, un govern d’ampli espectre, etcètera, em sembla lògic que això succeís. Perquè és evident que estem demanant un trajecte comú, un horitzó comú, una perspectiva comuna, perquè el que no pot ser és que arribéssim a un acord per respondre a les sentències i ens entrebanquéssim amb el pressupost o qualsevol cosa que pogués passar. El que és important és que ens estiguem marcant un camí que tots ens comprometem a fer fins al final i assumint-ne totes les conseqüències.
I aquest govern de concentració, qui hauria de concentrar? JxCat, ERC, la CUP, els comuns...?
Tots aquells actors polítics i, per què no, socials i econòmics, que volguessin participar en la nova etapa. Em permetrà tota la prudència a l’hora d’expressar-me perquè, entre altres coses, de tot això n’estem parlant.
Quan Junqueras diu que no hem de tenir por de les urnes, en algun moment semblava que li responia a vostè i a Puigdemont quan van descartar un avançament electoral.
No ho crec. No puc posar-me en la pell del company Oriol Junqueras. Insisteixo que la meva prioritat ara és ser capaç d’aconseguir la unitat estratègica i anar més enllà. Això vol dir un programa. Hi ha una frase d’Armand Obiols, de la Colla de Sabadell, de la qual aquest any celebrem el centenari, que diu que “els febles es basen en les il·lusions, els forts tenen programa”. Necessitem un programa i l’ocasió de les sentències ens el dona.
Som a les portes que hi sigui, aquesta unitat?
Tinc una gran esperança que això acabi sent així, hi tinc la màxima confiança. No puc dubtar de la responsabilitat de tots plegats en aquest moment.
Necessitem aquesta unitat, però necessitem pressupostos, també. En tindrem? El govern pot continuar si no n’hi ha?
No tinc cap dubte que en tindrem. Ni m’ho plantejo, que no n’hi hagi. No tinc cap dubte que el vicepresident Aragonès tirarà endavant el pressupost.
Quan el vicepresident Aragonès o el conseller Bargalló parlen de la possibilitat que no hi hagi pressupost és perquè ja donen per fet que no s’aprovaran?
És molt més important pensar què farem amb el pressupost que tindrem que no començar, ara, un debat, una mica estèril, sobre la possibilitat de no aprovar-lo. Aquest pressupost que tindrem, amb aquests més de 2.500 milions de què disposarem, seran una eina formidable per al país.
Moltes de les afirmacions que li comento són de membres d’ERC al govern. Se sent pressionat pels seus socis?
No, nosaltres vam signar un pacte de coalició. I els pactes de coalició, amb totes les dificultats que han tingut a Catalunya, han estat una pràctica molt habitual. En canvi, en l’última conferència que vaig fer a Madrid destacava que Espanya ha estat incapaç de tenir-ne cap en tots aquests anys de democràcia. Un govern de coalició té les seves dinàmiques, certament. Són partits diferents, que s’adrecen a electorats diferents, però que són capaços de consensuar uns criteris comuns i un pla de govern que jo ja he defensat diverses vegades al Parlament, i ho tornaré a fer en el debat de política general.
Hi anirà, a aquest debat, o anirà al TSJC?
Crec que això pràcticament ja li he dit.
Quan creu que hi haurà la sentència de l’1-O?
Creiem que els primers dies d’octubre.
I a principi d’octubre hauran arribat a un acord?
N’estic convençut.
Quan parla de desobediència, a què es refereix? En la seva conferència a Madrid va dir que considerava una aturada de país una forma de protesta lícita. És plantejable?
Jo el 3 d’octubre vaig sortir al carrer, com milions de ciutadans. I entenc que milions de ciutadans tornarem a fer un altre 3 d’octubre com a reacció a la sentència, això és evident. I això entra dins de les moltes possibles accions de desobediència. Repeteixo, jo com a president de la Generalitat, com a ciutadà, també tinc la meva responsabilitat de sumar-me al tsunami democràtic. La tinc responent al judici que vostè abans em plantejava.
A la consellera Àngels Chacón no li agrada la idea d’una aturada indefinida.
M’hi he reunit i m’ha comunicat que s’havien malinterpretat les seves paraules. Així que el malentès està aclarit.
Ella parlava de l’efecte que pot tenir en les empreses. Creu que en pot tenir?
Moltes empreses del país, i s’ha vist amb l’elecció del president de la Cambra de Barcelona, estan al costat dels drets i les llibertats de Catalunya i no tinc cap dubte que a una aturada de país les empreses hi donarien també tot el suport.
Com s’ha de reordenar l’espai potsconvergent?
La millor manera de reordenar-lo va ser la llista a les europees. Quan la ciutadania hi va veure el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, va veure que la llista representava de manera molt plural les veus de l’independentisme. I van treure un milió de vots. La meva conclusió és que com més ens assemblem al que representa aquella llista, més possibilitats tenim. Unitat, però amb un objectiu clar, com el que va tenir aquella llista. A la ciutadania li hem de parlar clar. Un dels punts d’aquesta nova etapa és recuperar la credibilitat.
Vostè em parla de llistes i jo de formacions polítiques. JxCat i el PDeCAT s’han de fusionar?
El que ha d’existir és un partit que es digui JxCat. Que reculli totes aquestes sensibilitats, amb el president Puigdemont al capdavant i amb l’objectiu de la independència. No sé si això s’ha de fer amb fusions... Hi ha un altre actor que és la Crida, de la qual soc un dels fundadors. Que com m’ho imagino? Com s’ho van imaginar els que van dissenyar aquella llista electoral europea o fins i tot la que em va portar a mi a la presidència, la del 21-D, on vam ser capaços d’enviar un missatge a la ciutadania d’una llista molt oberta, amb moltes sensibilitats i molts accents, però amb un objectiu claríssim. No només és un tema de noms, sinó també d’horitzons.
Qui ha de liderar aquest espai?
El president Puigdemont. És el líder del nostre espai, que ara presideix el Consell per la República, és la veu més reconeguda de l’independentisme a l’exterior. És un valor insubstituïble per al moviment independentista en general, com ho és també Oriol Junqueras. No vull renunciar a cap lideratge perquè els necessitem tots. Necessito en Carles Riera i en David Fernàndez. I la meva crida als comuns és: si vostès volen de debò i s’ho creuen, si defenses el referèndum d’autodeterminació, el defenses a Barcelona i a Madrid, no el fas desaparèixer en la negociació a Madrid.
En aquesta nova etapa diu que no hi haurà eleccions a la cantonada, però les haurà de convocar quan s’acabin els terminis. S’hi veu, com a presidenciable?
No he renunciat mai, si cal, per continuar avançant cap a la independència del meu país, a ser on calgui. Mai renunciaré a servir el meu país. Quan el president Puigdemont em va oferir ser president vam tenir una conversa molt breu i no tenia cap altra alternativa que dir que sí, per responsabilitat civil. La mateixa resposta li dic: si crec que puc ser útil en aquest país en la posició qui sigui, seré allà.
Per tant, no ho descarta?
Però només si l’objectiu és la independència, no unes eleccions autonòmiques per dirimir no sé què.
Tornaran a posar sobre la taula la investidura del president Puigdemont?
El president Puigdemont és el líder del nostre grup parlamentari, de l’espai de JxCat. El Parlament, quan m’investeix, és sota la premissa de la restitució a la Constitució. El nostre espai no renunciarà mai a posar el president Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Dit això, ara la intenció del president Puigdemont és centrar-se a aconseguir fer efectiva la seva acta d’eurodiputat. Aquesta és una altra batalla que guanyarem, i que ens ofereix un altre ventall d’oportunitats immens.
Aquesta Diada hi ha qui pateix d’aquesta desorientació. Ho entén que hi ha gent que pensi “Què estan fent” i que això pugui restar gent a la manifestació?
Em sap molt greu. Hem de ser capaços de dir a la ciutadania que no hem fet les coses bé, que aquestes discrepàncies que de vegades han sorgit entre companys de viatge no les hem sabut gestionar, que a la relació entre el món de l’exili i l’interior no li hem donat prou força. Entenc que hi hagi una part de la ciutadania compromesa que digui “Per què haig de tornar a donar credibilitat a aquesta gent?” Em preocupa enormement i em sento molt concernit per aquest tema. Només puc tornar a apel·lar a la màxima confiança, a la credibilitat. Des del primer dia he estat al costat de la gent, perquè jo vinc d’allà, la meva trajectòria no és gens política. Quan no hem estat a l’altura ho he encaixat sempre amb una decepció personal molt gran. Donem-nos una oportunitat, confiança i esperança. Tenim motius per a l’esperança. Estem trobant punts de contacte en grans conceptes. Estem parlant tots de no-violència, de desobediència, conceptes dels quals potser no ens atrevíem a parlar fa tres o quatre anys. Ara, prou enganyar-nos. Prou de jugar amb paraules tots plegats. No prostituïm més les paraules. Si diem que farem un debat constituent liderat per Lluís Llach, fem un debat constituent liderat per Lluís Llach amb totes les conseqüències. I el resultat d’aquest debat constituent l’hem d’acabar portant al Parlament per discutir-lo, és clar que sí. Això vol dir que tenim un horitzó comú.
Vostè parla amb algú del govern de Madrid? No hi ha cap línia oberta?
No. Cap. Vaig enviar fa mesos una carta al president del govern espanyol i no he rebut resposta.
Quan va fer-hi la conferència, s’esperava que hi hagués més representants del món polític, econòmic i social de Madrid? Li van fer el buit?
La veritat és que no tenia cap mena d’expectatives de qui podria venir a la conferència. Em va interessar molt saber que hi havia representants diplomàtics de més de vint països. Això era molt important perquè, en definitiva, potser ens cal adreçar-nos tant a la ciutadania espanyola com a la ciutadania de tots els països del món. Que no vingués cap ministre em sembla que es podia esperar força. No em va semblar cap sorpresa.
Hi haurà govern a Espanya? Un de veritat, no en funcions.
Miri, això és com quan dèiem si hi hauria pressupost a l’Estat espanyol que el senyor Sánchez no volia pressupost. En aquest moment, el senyor Sánchez vol eleccions. És un jugador empedreït que té clares les jugades. Amb la precarietat amb què s’augura aquest govern, amb el qual d’aquí a dos mesos estarem discutint el pressupost, és probable que és senyor Sánchez vulgui anar a unes eleccions que li atorguin un resultat millor.
Les divergències a Madrid entre ERC i JxCat poden aprofundir més l’escletxa entre els socis?
Hem tingut divergències a Madrid i al Parlament. El que és important, en aquest estadi, és que superem aquestes divergències perquè el repte que tenim és tan colossal que no vull perdre-hi ni un segon. Ara el meu objectiu és aconseguir que quan vinguin les sentències aquest país estigui preparat, a punt, amb un horitzó clar de per on hem d’anar.
Li ha passat l’empipada pel pacte entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona? Vostè va dir-ho clarament...
Sí, vaig dir-ho clarament.
És un error que s’ha comès?
Jo crec que molta gent no ho va entendre.

Entre ells, vostè?

A mi em va costar molt.
Li han donat explicacions?
Qui?
Qui va fer el pacte...
En vam estar parlant, sí. Tot això que ha passat ens ha de fer veure que la millor resposta a la sentència és la unitat, enfortir les institucions, guanyar fortalesa i tenir un horitzó comú, perquè si no, hi ha decisions que potser ara no preveiem, però que d’aquí a un mes o dos ens poden tornar a portar problemes. L’única manera d’afrontar la nova etapa, si és que ens la creiem seriosament, i jo me la crec, fins a les últimes conseqüències, és marcar-nos aquest horitzó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona