Queda la gent

És només la gent la que recorda la gent. La que fa dos anys estava concentrada davant del Departament d’Economia en senyal de protesta perquè l’Estat estava impedint que se celebrés l’1-O i la que ahir repetia protesta a la cruïlla entre Gran Via i Rambla Catalunya per alçar la veu contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i dels llavors membres del govern Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa, i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Dos anys després d’aquella mobilització, els carrers no semblen els mateixos. Aquell dia la mobilització era una festa, una festa, sí, tot i les mostres d’indignació i preocupació pels escorcolls i la detenció d’alts càrrecs. Clavells, urnes, rialles i càntics protagonitzaven les imatges d’aquell dia en favor d’un únic i compartit objectiu, l’1-O. Ahir, des d’un petit escenari a la cruïlla es llegien les cartes dels presos polítics. L’exdiputada Gabriela Serra llegia Jordi Sànchez, la gent escoltava el missatge amb l’esperança que la sentència que és a punt de sortir en permeti l’excarceració. Ahir hi havia dol, hi havia dolor i desil·lusió. “És que ens hem quedat sense objectiu”, lamentava Joana Sopena, veïna de Barcelona, que, com fa dos anys, tornava a alçar la veu. “No hem desaparegut i encara menys ara que la situació ha empitjorat i hi ha molta repressió, però estem en espera que ens fixin l’objectiu”, hi afegia aquesta activista, que considera que el 20-S l’Estat “ens va parar una trampa i nosaltres hi vam caure”, considera. Ella, com tantes d’altres, participa en les rotllanes que es multipliquen a la cruïlla del Departament d’Economia com les cel·les en un rusc d’abelles. Aquí comenten la situació política, els últims esdeveniments, intercanvien opinions i hi ha un sentiment bastant generalitzat, de decepció. A les 7 de la tarda, els convocats aconsegueixen tallar aquest tram de la Gran Via. Alguns manifestants es mostren satisfets perquè la facilitat amb què fa dos anys es van tallar i es van ocupar els carrers ha quedat minvada. “Jo hi seré sempre que faci falta, però estic desil·lusionat amb aquesta classe política, ja poden anar repartint cartells reclamant la unitat, fa dos anys que ho fem i estem igual”, lamenta Llorenç Pérez amb un to que barreja mostres d’indignació, resistència i tossuderia. Al costat, queixes que la convocatòria s’ha fet tard i malament. “Sembla que no vulguin que la gent es manifesti, que mirin que la protesta passi desapercebuda”, etziba.

La porta principal del Departament d’Economia ja no està custodiada per agents de policia, sinó per la paraula “absolució” escrita amb llaços grocs. A l’espai que ocupaven els cotxes de la Guàrdia Civil ara també s’hi veuen llaços grocs dibuixats a terra amb esprai groc i, a la façana de l’edifici, dues grans pancartes, també del color del sol, amb el lema “Seguim determinats. Vencerem”, substitueixen les que fa dos anys reclamaven democràcia. Al carrer el crit: “Ho tornarem a fer” i “Llibertat, presos polítics” i “No esteu sols” substitueixen els “No passaran”, “Els carrers seran sempre nostres” i “Votarem” de fa dos anys.

Al cap d’una hora de l’inici de l’acte i força puntuals, la protesta s’acaba. La gent, que hi és i que recorda la gent que hi era fa dos anys, gira cua i pacient a poc a poc se’n va. Ha estat un acte litúrgic, només la gent d’avui recorda el que va fer la gent d’ahir, no hi ha polítics, no hi partits. Puigdemont a l’exili; Torra, substitut; Junqueras, a la presó; Sánchez, en funcions, i Colau, amb Carmena, pregonera de la festa major de la Mercè.