Política

Candidats en espera

ERC i JxCat aposten de nou pels presos polítics com a caps de llista al Congrés i al Senat amb la incògnita de si la sentència els inhabilita, mentre que la resta fan candidatures continuistes respecte al 28-A

Fins a 19 llistes es presenten a Catalunya, incloent per primer cop la CUP i Más País, amb un candidat poc conegut, però Primàries en queda fora

Ahir es van publicar les candidatures al BOE, que no seran definitives fins al 15 d’octubre

Amb poc més de mig any de diferència respecte als comicis del 28 d’abril, els partits que tornen a presentar candidatura al Congrés i al Senat han fet una aposta pel continuisme per encapçalar les llistes electorals. Catalunya tornarà a ser l’epicentre principal en els debats durant la campanya i, a les portes de conèixer la sentència del Tribunal Suprem del judici de l’1-O, les principals formacions independentistes han decidit mantenir la pugna amb l’Estat espanyol vist el rèdit obtingut en els mesos de govern del socialista Pedro Sánchez després de la moció de censura, i han tornat a situar els presos polítics i part dels exiliats al capdavant de les candidatures al Congrés i al Senat, tot i ser conscients de l’alta probabilitat que amb la sentència els acabin inhabilitant. Però això pot acabar sent, precisament, l’empenta que els faci no només consolidar els resultats de l’abril, en què ERC va obtenir un triomf històric amb 15 diputats i JxCat va aguantar amb 7 diputats, sinó tornar a fer créixer una vegada més l’independentisme a Madrid.

Oriol Junqueras i Raül Romeva tornaran a ser les cares visibles dels republicans al Congrés i al Senat, mentre que Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull seran les de JxCat a Barcelona, Lleida i Tarragona, i s’hi afegirà Joaquim Forn per Girona substituint l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Al Senat incorporen per Barcelona Roger Español, tot i les reticències d’un sector del PDeCAT, en substitució de l’exconseller a l’exili Lluís Puig. Español va formar part de la llista del Front Republicà i es va fer conegut per haver perdut un ull en rebre l’impacte d’una pilota de goma l’1-O.

I és que el Front Republicà, liderat per Albano Dante Fachin, va tornar a sondejar la possibilitat de presentar-se, però la decisió de la CUP de participar per primera vegada en unes eleccions espanyoles va acabar per fer-los tirar enrere per no dividir més el vot independentista. La irrupció dels antisistema, en coalició amb Pirates, té per objectiu fer una esmena a la totalitat al règim del 78 i portar “el conflicte” a la cambra. Les bases van escollir l’exdiputada al Parlament Mireia Vehí com a cap de llista per Barcelona i no es presenten al Senat.

Les llistes publicades ahir al BOE, i que estan subjectes encara a canvis si hi ha recursos i impugnacions fins al 15 d’octubre, també mostren que les formacions constitucionalistes han decidit mantenir la majoria de candidats en aquests comicis del 10 de novembre. El PSC torna a confiar en Meritxell Batet per recuperar l’hegemonia a Catalunya, que va mantenir des del 1977 fins al 2008, i també ho fa al Senat amb Manuel Cruz, els dos càrrecs electes que han ocupat les presidències de les cambres alta i baixa per designi de Sánchez en la que va ser pràcticament l’única oferta de diàleg amb Catalunya. Per la seva banda, Ciutadans, en plena lluita per esgarrapar vots als socialistes davant els mals auguris de les enquestes, reitera Inés Arrimadas com a cap de llista del Congrés per Barcelona. I, malgrat que els resultat van ser nefastos a Catalunya, i fins i tot dins les files de la formació es va criticar la seva designació, la direcció del PP ha tornat a confiar en Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista al Congrés. Aquesta vegada fent tàndem amb la que va ser la delegada del govern espanyol del 2012 al 2016, María de los Llanos de Luna. Els ultradretans de Vox, que van aconseguir un diputat a Catalunya, mantenen Ignacio Garriga de cap de cartell.

En Comú Podem també torna a confiar en l’advocat Jaume Asens com a cap de llista, malgrat haver passat de 12 a 7 diputats en els últims comicis i haver-se convertit en la tercera força. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tancarà la candidatura i al Senat la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch, és la novetat per Barcelona i substitueix la secretària general del partit, Noèlia Bail. Els comuns hauran de competir en aquests comicis amb la formació escindida de Podem encapçalada per Íñigo Errejón, Más País, que ha aconseguit a última hora formar llista només a Barcelona però amb un candidat no conegut, Juan Antonio Geraldés. un politòleg que va ser el número dos de la llista de Guanyem Sant Boi en coalició amb la CUP, els comuns i agrupacions independents.

I, a diferència de la CUP, la candidatura Bloqueig.cat, impulsada per la plataforma Primàries Barcelona de Jordi Graupera, va quedar a menys de 500 avals de poder presentar-se.

Més llistes que a l’abril
Els comicis del 10 de novembre tindran més llistes electorals que els de l’ abril passat. Fins a dinou candidatures s’han presentat només a Barcelona per les catorze d’aleshores. Entre les extraparlamentàries hi ha el Pacma, el Partit Família i Vida, Recortes Cero-Grupo Verde, Iniciativa Feminista, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Escons en Blanc o Unidos Actuando por la Democracia, Per un Món Més Just i Izquierda en Positivo.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia