Política

L’Equador es paralitza contra les mesures d’ajust del president Moreno

Indígenes i sindicats duen a terme una vaga massiva i una marxa contra el govern

El mandatari denuncia un intent de cop d’estat avalat per Correa

El torcebraç que grups indígenes i sindicats de l’Equador mantenen contra el govern va aconseguir ahir un nou pic de tensió amb una gran vaga nacional. Passada ja la primera setmana de protestes, el president, Lenín Moreno, va denunciar un intent de cop d’estat orquestrat pel seu antecessor i exaliat, Rafael Correa, i el president veneçolà, Nicolás Maduro. Tots dos van rebutjar l’acusació, tot i que més tard van donar suport obertament a les revoltes, iniciades com a rebuig a un decret presidencial que va duplicar el preu de les gasolines.

Milers d’indígenes van fer ahir una marxa cap al centre històric de Quito en protesta per l’augment del preu dels combustibles. Els manifestants van sortir des del parc on s’havien aplegat a principis de setmana, provinents d’arreu del país, per dur les reivindicacions a la capital.

La nova tongada de protestes va començar dimarts a la tarda, quan un grup de manifestants va ocupar l’edifici del Congrés, abans de ser desallotjats per la policia. Moreno, que havia traslladat el govern de Quito a Guayaquil, on esperava evitar els atacs directes dels manifestants, va tornar ahir a la capital, però no es va fer públic l’indret des d’on tenia previst supervisar la situació. El centre històric de Quito, on hi ha el Palau de Carondelet, la seu del govern, va començar la jornada de dimarts envoltat de policies. Tenien com a ordre evitar l’accés dels manifestants agrupats en la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie), que s’han posat al capdavant de les protestes contra l’executiu. A la tarda, les forces de seguretat van repel·lir amb gasos centenars de joves encaputxats que els van llançar pedres.

Els indígenes van sumar a les protestes el Front Unitari de Treballadors (FUT) i els sindicats del transport, principals afectats per l’augment del preu dels combustibles anunciat l’1 d’octubre. Moreno ha dit que està disposat a dialogar, però que no està en els seus plans fer marxa enrere pel que fa al decret que porta la seva signatura ni a l’ajust econòmic que ha pactat amb el Fons Monetari Internacional (FMI).

L’Equador va demanar a principis d’aquest any al Fons un rescat financer de 4.200 milions d’euros, en un intent d’estabilitzar l’economia del país. Dependent de les exportacions de cru, la caiguda dels preus internacionals del barril ha colpejat amb força les finances nacionals. El país disposa, a més, de poques eines per fer front a la crisi perquè té la seva economia dolaritzada des de fa vint anys i conviu al Con Sud amb països que devaluen les monedes per guanyar competitivitat exportadora.

Moreno va decretar el toc de queda al voltant dels edificis públics per evitar atacs com els de dimarts, quan desenes de manifestants van ocupar unes hores la seu del Congrés. Com a teló de fons hi ha la baralla que el president manté amb Rafael Correa, el seu mentor polític. L’expresident s’enfronta a una dotzena de causes per presumpta corrupció i viu a Bèlgica des del 2017. Des del seu exili, ha donat suport a les protestes contra Moreno, al qual considera un traïdor, i ha demanat eleccions anticipades. Moreno va denunciar que al darrere de les revoltes hi ha la mà negra de Correa i del seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia