Immunitat: 20 minuts

El penalista Andreu van den Eynde serà avui en la vista convocada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per defensar que l’exvicepresident Oriol Junqueras, un cop escollit, tenia immunitat parlamentària per poder recollir l’acta com a eurodiputat d’ERC, dret que el Tribunal Suprem va frustrar en negar-li un permís penitenciari per fer els tràmits necessaris, tot i que va acceptar la petició de la defensa, de manera molt limitada, de preguntar a l’òrgan europeu com i des de quan (electe o presencial en el primer ple) s’ha d’aplicar la immunitat. La vista és a dos quarts de dues del migdia i Van den Eynde té només vint minuts per defensar la posició del líder republicà, tal com marca el reglament del tribunal a totes les parts d’un procés. Potser, a aquesta hora, el Tribunal Suprem ja ha fet pública la sentència per als dotze independentistes catalans.

I és que la sorprenent prolongació de les deliberacions entre els set magistrats del Suprem, gairebé fins al límit dels dos anys de presó preventiva dels Jordis, ha provocat que la notificació de la sentència als líders polítics i socials sigui segurament també avui. És a dir, l’advocat de Junqueras i de Raül Romeva serà a Luxemburg, mentre que la majoria d’advocats defensors aniran a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric per analitzar la resolució amb els presos polítics. La sentència serà ferma, però no s’espera que siguin condemnats a una pena inferior que en provoqui l’excarcerament immediat, perquè ja haurien estat alliberats de la presó provisional, segons comparteixen fonts judicials.

Un dels riscos que assumeix la defensa de Junqueras és que, si finalment surt avui la sentència del Suprem, el TJUE pugui anul·lar la seva vista o que no resolgui la qüestió prejudicial plantejada. No obstant això, el tribunal també ha de resoldre els casos dels eurodiputats a l’exili de JxCat, Carles Puigdemont i Toni Comín.

Dimarts passat, el Tribunal Suprem va rebutjar la petició de la defensa de Junqueras de deixar en suspens la sentència de la causa especial 20907/2017 en espera del TJUE, la resposta del qual no s’espera que sigui abans de dos mesos. El tribunal presidit per Manuel Marchena, però, va considerar que la qüestió prejudicial no condiciona el contingut del seu pronunciament. Del mateix parer era la fiscalia, que no va voler aturar la publicació de la resolució i, fins i tot, aquesta setmana ha dit al tribunal que si necessita més temps per deliberar, convoqui la vista per prorrogar dos anys més la presó provisional als líders de l’ANC i d’Òmnium.

Els set magistrats del Suprem afirmen que l’objecte de la qüestió prejudicial es va suscitar en la peça de privació de llibertat de l’exvicepresident de la Generalitat i que, per tant, el seu tractament processal és autònom, tot i que manté una relació de dependència amb la causa principal. El tribunal hi afegeix que justament en la interlocutòria de l’1 de juliol passat ja va fixar l’abast que tenia la qüestió prejudicial en la qual va suspendre la resolució del recurs de súplica de Junqueras contra la interlocutòria del 14 de juny que li denegava la concessió d’un permís per anar a jurar la Constitució, tràmit obligat segons el govern espanyol per constar en la llista d’eurodiputats de l’Estat. I, arran d’aquesta negativa, va acceptar consultar Europa.

Per contra, l’advocat Andreu van den Eynde sosté, en el recurs presentat, que si el Suprem, com és el cas, no aturés la sentència, “conculcaria la immunitat parlamentària” de Junqueras. En l’escrit, amb una contendent senzillesa, exposa que la qüestió prejudicial europea “és un mecanisme fonamental del dret de la Unió Europea, que es basa en la necessitat d’obtenir una interpretació de validesa sobre el dret de la UE”. És a dir, hi afegeix el penalista, el TJUE en la qüestió prejudicial “no fa una funció consultiva, sinó que dona una resposta útil per resoldre el litigi principal” i, per tant, té una vinculació en la sentència. Per això, sol·licitava la suspensió de la sentència del Suprem, ja que considera que hi ha un litigi pendent de resoldre, que n’afectaria el fons. En les qüestions prejudicials és habitual suspendre la sentència en espera del parer del TJUE, com va passar amb les clàusules abusives de les hipoteques. En el cas de Junqueras, es tracta de resoldre l’abast de la immunitat parlamentària i, segons la resposta del TJUE, l’alt tribunal espanyol hauria de demanar un permís, l’anomenat suplicatori, al Parlament Europeu per seguir investigant-lo. Per Van den Eynde, no és pas un “incident autònom” com sosté el Suprem.

Per la seva banda, en la vista d’avui, el Parlament Europeu defensarà a Luxemburg que el cas de l’escó del líder d’ERC, Oriol Junqueras, depèn de la legislació espanyola, i que la cambra no té competències per implicar-s’hi, segons van explicar a l’ACN dues fonts coneixedores del contingut de les al·legacions. El comitè d’Afers Jurídics de la cambra va autoritzar els seus serveis legals a enviar observacions al Tribunal de Justícia de la UE, però van remarcar que calia oferir estrictament una visió “jurídica i tècnica” de la situació, i en cap cas política.

Així, els serveis jurídics de la cambra al·legaran que no poden examinar si Espanya ha fet correctament o no el procediment per elaborar la llista oficial d’eurodiputats perquè està regulat per la llei estatal i “no s’hi poden posar”. L’argumentari de la cambra serà que l’única opció que tenien davant de la llista d’eurodiputats espanyols que no incloïa els tres independentistes catalans era prendre’n nota, sense qüestionar-ho.

D’aquesta manera, coincideix amb el que va afirmar l’expresident del Parlament Europeu Antonio Tajani, que no podia “imposar” a l’Estat canvis en la llista d’eurodiputats.