La premsa internacional es fa ressò de la crisi més greu
Els principals mitjans escrits i televisius han estat amatents a la publicació de la sentència contra el procés
Amb celeritat, ho han publicat a les seves portades o d’una manera destacada
La premsa internacional destaca la sentència del judici al procés de manera diferent, no tan unànime com els principals rotatius espanyols. Els principals mitjans escrits i televisius han estat amatents a la publicació de la sentència contra el procés i, amb celeritat, ho han publicat d’una manera destacada, fent-se ressò que és la pitjor crisi política espanyola des de Franco. La notícia que surt a la majoria de les webs dels diaris i televisions, encapçala, per exemple, les edicions de Le Monde, Le Figaro, The Guardian, La Repubblica o el Washington Post o els informatius de les cadenes de televisió influents internacionalment com ara la BBC i Al Jazzira deixen constància en la portada de les seves edicions de les fortes condemnes als dirigents independentistes.
Alessandro Oppesei, del prestigiós diari italià La Repubblica, recull les declaracions de Carles Puigdemont –que rebrà l’ordre internacional de detenció– quan afirma que la condemna és una aberració del sistema, que suma en total més de cent anys de condemna per als imputats. L’analista fa una descripció en què destaca l’absència de violència en les mobilitzacions i, fins i tot, es fa una sèrie de preguntes: “Quina seria la responsabilitat dels condemnats en tot això? Tot i no haver participat directament en els disturbis (assumint que n’hi va haver, després d’escoltar més de 500 testimonis la imatge que va aparèixer davant del tribunal no està del tot clara), els jutges creuen que van promoure les manifestacions que els van causar, malgrat saber que hi podria haver incidents. Una conclusió que, al final, sembla bastant audaç, tant que queda per veure quina orientació pot prendre el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, al qual els advocats dels nou polítics sentenciats tenen la intenció d’apel·lar molt aviat. Mentrestant, és probable que aviat es pugui emetre una nova ordre d’arrest internacional contra l’expresident regional Carles Puigdemont.”
Des de Madrid, el corresponsal del també molt influent The New York Times, Rapahel Minder, afirma que “Quim Torra, el líder separatista del govern regional català, havia demanat als ciutadans que es manifestessin. Més tard també va demanar l’amnistia per als líders condemnats. El veredicte s’ha fet públic abans que es repeteixin les eleccions estatals. Van ser convocades després que Pedro Sánchez, el primer ministre socialista interí, no aconseguís el suport suficient dels partits més petits per formar un govern. Serà la quarta elecció d’Espanya en quatre anys, tot destacant la polarització política i la fragmentació del país.” Minder conclou que “la decisió de dilluns tindrà un impacte directe en les eleccions espanyoles del mes que ve, perquè Junqueras i cinc polítics condemnats ho havien planejat”.
LES FRASES
Unanimitat espanyola en la separació del poder polític i el judicial
Pràcticament cap rotatiu de l’Estat, a excepció d’alguns de bascos, recull la greu crisi territorial d’Espanya que ha comportat el procés i la conseqüència en relació amb les penes dels dirigents catalans condemnats. L’oportunitat del diàleg queda arxivada i els més progressistes apel·len, com a molt, a la possibilitat d’un indult per Nadal. El diàleg queda reduït a miques.
Dins dels matisos, Reyes Rincón, del diari El País, matisa que “Com a prova que la violència no era una part estructural del pla, els magistrats recorden «tenir-ne prou amb una decisió del Tribunal Constitucional» perquè no s’apliquessin les lleis de ruptura aprovades pel Parlament i només va fer falta la mera exhibició d’unes pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat que publicaven l’aplicació de l’article 155 de la Constitució perquè alguns dels processats fugissin i els que es van quedar a Espanya desistissin incondicionalment de l’aventura que havien emprès.”
Més cap a la dreta, l’opinadora Isabel San Sebastián, de l’ABC, considera al seu article, Sentencia decepcionante, que “les seves senyories no aprecien violència suficient per qualificar el succeït com el que va ser: una declaració d’independència d’una part del territori nacional.”
Nicolás González-Cuéllar, d’El Faro de Vigo, diu que “la condemna als acusats representa el retret que, pels delictes comesos, realitza el poble espanyol, sobre el qual els magistrats s’han pronunciat.”
