La CIA creu que Rússia va interferir per ajudar Trump

Un document secret de la CIA assegura que el govern rus va interferir amb ciberatacs en la campanya electoral als Estats Units per beneficiar “de manera clara” Donald Trump i ajudar que guanyés les eleccions. La notícia, publicada a The Washington Post, confirmaria les sospites no només que el Kremlin estava darrere la filtració de correus electrònics del Partit Demòcrata en els últims dies abans de les presidencials, sinó que a més ho va fer amb la voluntat concreta d'ajudar el candidat republicà.

“L'avaluació de la comunitat de la intel·ligència és que l'objectiu aquí era afavorir un candidat per sobre de l'altre, ajudar Trump a ser escollit”, va confirmar un funcionari anònim en una presentació feta a un grup de senadors nord-americans la setmana passada. “És una visió de consens” entre totes les agències federals, va concloure.

Per primera vegada, les agències d'intel·ligència nord-americanes conclouen que el motiu de l'activitat cibernètica en sistemes informàtics nord-americans no era només la ingerència en el sistema electoral, sinó que ho feien de manera partidista. Fins ara, ningú dubtava dels lligams de la candidatura de Donald Trump amb Rússia, ni tampoc de la sospita que Moscou era al darrere dels escàndols dels correus electrònics que van erosionar la candidatura de la demòcrata Hillary Clinton. El mateix Donald Trump, en la seva última roda de premsa, a finals de juliol, demanava directament a Rússia que pirategés els sistemes informàtics dels demòcrates per trobar uns suposats correus electrònics “perduts” de la seva rival Clinton.

Segons va confessar un alt funcionari a The New York Times, hi ha “la suficient confiança per dir que van piratejar el Partit Demòcrata i el Partit Republicà, i que òbviament no van filtrar documents [del bàndol republicà]”. Aquesta seria la prova definitiva de la voluntat expressa russa d'afavorir Trump en la ingerència electoral i la intromissió en els sistemes informàtics dels EUA.

No obstant això, hi ha molts dubtes al voltant d'aquestes acusacions i conclusions. Cap agència federal té la certesa que el Kremlin “directament” ordenés els ciberatacs o els filtrés a WikiLeaks, lloc on després es van publicar les troballes als correus electrònics del Partit Demòcrata. Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, havia assegurat que el govern rus no era la font dels documents.

A més, la conclusió de la parcialitat russa en les eleccions en no publicar documents republicans va ser negada pels conservadors, ja que segons van dir els seus sistemes mai van ser vulnerats. “És fals. La intel·ligència està equivocada perquè està escrivint una conclusió basada en part en el fet que el Partit Republicà va ser piratejat, i no és així”, va dir el director de comunicació dels conservadors, Sean Spicer.

Trump va respondre a les acusacions amb contundència. El magnat, en un breu comunicat, va desprestigiar la credibilitat de la CIA recordant que també “van dir que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva” i que va dur George W. Bush a envair l'Iraq. La desconfiança del president electe amb les agències de seguretat nacional comença en un nivell altíssim.

Tot i que sigui impossible determinar l'efecte real que va arribar a tenir la suposada interferència russa en el resultat final de les eleccions, per als demòcrates el coneixement de la notícia torna a ser motiu d'escàndol. L'equip de Clinton, que va concloure que part de la derrota electoral va ser deguda a la resurrecció que va fer l'FBI del cas dels correus electrònics deu dies abans de les eleccions, ara culpa les agències d'intel·ligència de retenir aquesta conclusió fins avui.

Tot això ha remogut de nou les aigües polítiques nord-americanes. Hores abans que saltés la notícia, el president dels EUA, Barack Obama, havia demanat una investigació completa dels atacs cibernètics contra el procés electoral del país, que hauria d'enllestir-se abans que acabi el seu mandat, en menys de 40 dies. Des de fa mesos, la Casa Blanca debat com respondre el que fins ara eren acusacions genèriques d'intromissió sense tensar encara més les difícils relacions entre Washington i Moscou. El Senat també impulsarà una investigació per determinar fins a quin punt el govern rus ha estat involucrat en les eleccions nord-americanes.